Callisto
La fusada Callisto tala qu'imaginada per sos conceptors © CNES

Callisto

Las agéncias espacialas francesa (CNES), alemandas (DLR) e japonesas (JAXA) trabalhan amassa sul desvolopament d'un demonstrator de fusada reutilizabla : Callisto.

Pichinèl aquel veïcul deuriá far quinze mètres de naut per un mètre de diamètre. Un primièr vòl es previst per 2022.

En decembre de 2019 l'agéncia espaciala francesa aprovèt la realizacion de vóls d'ensages.

De tecnicas de recuperacion per de vòls orbitals son ja estadas desvolopadas per la societat SpaceX que pòt recuperar dempuèi 2015 de lançadors. Blue Origin capitèt ela tanben de recuperar la meteisa annadas sa fusada New Shepard, lo vòl èra suborbital.

Mas cap d'entrepresas europèas mestreja pas pel moment aquelas tecnicas. Per la version futura d'Ariana los constructors demòran sus una arquitectura classica. Las Arianas 6 seràn pas reütilizablas.

Los japoneses menan lor competéncias suls motors criogenics. Los franceses son en carga dels desvolopament dels calculators per la gestion del vòl. Los allemands trabalharàn eles sul sistèma d'aterratge e sul las govèrnas aerodinamicas que permetan de pilotar l'aparelh.

Los ensages se debanaràn sus la basa de lançament de Koró.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.