Callisto
La fusada Callisto tala qu'imaginada per sos conceptors © CNES

Callisto

Las agéncias espacialas francesa (CNES), alemandas (DLR) e japonesas (JAXA) trabalhan amassa sul desvolopament d'un demonstrator de fusada reutilizabla : Callisto.

Pichinèl aquel veïcul deuriá far quinze mètres de naut per un mètre de diamètre. Un primièr vòl es previst per 2022.

En decembre de 2019 l'agéncia espaciala francesa aprovèt la realizacion de vóls d'ensages.

De tecnicas de recuperacion per de vòls orbitals son ja estadas desvolopadas per la societat SpaceX que pòt recuperar dempuèi 2015 de lançadors. Blue Origin capitèt ela tanben de recuperar la meteisa annadas sa fusada New Shepard, lo vòl èra suborbital.

Mas cap d'entrepresas europèas mestreja pas pel moment aquelas tecnicas. Per la version futura d'Ariana los constructors demòran sus una arquitectura classica. Las Arianas 6 seràn pas reütilizablas.

Los japoneses menan lor competéncias suls motors criogenics. Los franceses son en carga dels desvolopament dels calculators per la gestion del vòl. Los allemands trabalharàn eles sul sistèma d'aterratge e sul las govèrnas aerodinamicas que permetan de pilotar l'aparelh.

Los ensages se debanaràn sus la basa de lançament de Koró.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.