Lo EZ10 d'EasyMile
Lo EZ10 d'EasyMile en 2020

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros. Es la mai importanta dempuèi sa creacion en 2014.

Aquel argent a per vocacion de far madurar las solucions tecnologicas propausadas per la societat amb l'objectiu de ne debutar la comercializacions a la fin de l'an.

EasyMile desvolopa de mejans de transpòrts autonòm dins de cases d'usatges simples que son accessibles amb las tecnicas actualas.

Lor principal produch es la naveta EZ10 : un pichon bus que permet lo desplacament de las presonas dins d'environaments del trafic redusit, coma los campuses universitaris, los espitals o las entrepresas.

Propausan tanben un tractor TractEasy. Pòt tractar de wagons de mèrças o de material divers d'un punt a un autre sus un parcors plan definit.

Aqueles aparelhs son autonòms e electrics. Los servicis qu'ofrisson son mens costoses qu'amb las ancianas tecnologias. Aquò tant del costat material : l'entreten de veïculs electric es leugièr ; que del costat salarial : i a pas de menaire.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.