Se dabanarà a Albi lo dissabte 29 de junh de 2019 la fèsta de la sant Joan al torn del tradicional radal. Concèrts e animacions completaràn la serada. Lo Centre Occitan de Ròcaguda presenta l'eveniment :

La fèsta de Sant Joan fa pensar d’en primièr al fuòc, a la Janada, una tradicion mai que vièlha que cadun sentís e interpreta a son biais. Sant Joan simboliza pels crestians lo baptisme, moment primordial de la vida ; pas estonant que se festège aquel sant lo jorn del solstici d’estiu, lo jorn lo pus long, que lo solelh es al pus naut dins lo cèl e la nuèit la pus corta. Pels que lor demòra un pauc de paganisme vièlh, es la fèsta del solelh, de la feconditat, amb de rites de proteccion de totas menas, per las recòltas a venir, contra los maissants uèlhs e autres emmascaments, per se parar de la malautiá e te sabi que mai. Es la fèsta de la debuta d’estiu, una fèsta que se debana defòra, a la nuèit, dins la calor : jòia, danças, e dins l’escurina tant plan rescontres amoroses.

August Fourès associa a la Sant Joan l’instrument de musica emblematic de la Montanha Negra e del Lauragués, la bodega, que mena la fèsta. Utiliza pels fuòcs de Sant Joan un mot qu’es pas dins fòrça diccionaris, los flairons. Quand escriu : « tot flaira, ramas, brancs, agadeus e ginèsta », òm vei la flamba mas òm pensa tanben, amb lo doble sens de flairar, a la nolor agradiva del fuòc.

Los fuòcs sus puèches e montanhas son per Fourès de farfadèls sortits de las tombas dels albigeses mòrts al temps de la Crosada, un biais de se remembrar nòstra istòria dolorosa.

La catedrala d’Albi es estada bastida, se ditz, dins un contèxte de remission dels erètges catars. Es al pè d’aquel monument que, dempuèi 1974, los occitanistas albigeses alucan una Janada virada tota cap a la lenga e a la cultura occitanas.

Dempuèi dos ans, la vila d’Albi decidiguèt d’ajudar mai a valorizar aquela tradicion, e amb lo sosten del departament de Tarn e de la Region Occitània Pirenèus-Mediterranèa (Total Festum), en mai de la fèsta coma es estada fins ara, i a tanben de concèrts : Du Bartàs en 2018, Moussu T e lei Jovents en 2019...

Al programa : a quatre oras e mièja la fèsta comença amb la ressèga, una dança collectiva de tipe farandòla dins las carrièras de la vila segon l’anciana costuma del sègle XVIen. I participan los enfants de las escòlas occitanas bilingüas e associativas, amb lo grop Sonaires d’Òc e una dançaira professionala. Entre sièis oras e sèt oras, balèti amb lo grop Jòi Orquèstrad. Entre sèt oras e nòu oras, auretz lo mercat de nuèit per manjar un pauc e vos repausar, sus la plaça de la Pila, e i aurà una mesa en valor dels produches amb d’etiquetas en occitan fachas pels enfants de las escòlas occitanas. E a nòu oras, lo grope Moussu T e lei Jovents nos menarà la musica de la vila de La Ciutat !

E après, coma cada an, veiretz lo cortègi dels enfants de las escòlas occitanas amb los flambèus, e darrièr eles los cònsuls (membres del conselh municipal, parents d’escolans e associatius) en rauba tradicionala del sègle XVen. Lo cortègi anirà de la plaça del Vigan a la plaça de la Catedrala en passent per las carrièras Timbal e Mariès, e serà acompanhat del grop Sonaires d’Òc. Ausirem la paraula dels consuls, e quand eles o ordenaràn, los enfants alucaràn lo fuòc. La serada contunharà amb Jòi Orquèstrad e lor balèti dusca a mièjanuèit.

albi

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.