Del 12 al 16 d'agost de 2019 se debanarà a Vilanòva d'Òlt l'estagi d'estiu de l'Escòla occitana. Per aquesta 45ena edicion son al programa : cors de lenga, espectacles, conferéncias, mas tanben formacions en informatica... Objectiu : popularizar e far viure la lenga.

Presentacion dels talhièrs especifics

Cant collectiu : de 11h15 a 12h15, animat per Ives Séguier. Per aprendre de cants tradicionals mai o mens coneguts, e pel plaser de cantar amassa.

Wikimedi'Òc : de 11h15 a 12h15 e de 18h00 a 19h30, animat per Aura Séguier. Per ensenhar al mond a contribuïr a la Wikipèdia occitana e als autres otisses de Wikimèdia.

Relaxacion : de 13h30 a 14h00, animat per Marion Bourgeois. Per tastar la prangièra relaxacion. Se pausar e se cultivar dins lo meteis temps. De contes, de racontes, de musica e de poesia... Es un talhièr participatiu perque cada jorn los qu'animan lo talhièr càmbian.

Dança per debutants : de 14h a 15h, animat per Ives Séguier. Per aprendre los passes de basa de las danças tradicionalas : rondèu, mazurka, polka, scottish...

Presentacion dels talhièrs a la causida de 15h15 a 17h00

Aqueles talhièrs son de causir lo diluns, e cal seguir lo meteis talhièr tota la setmana.

Etnografia : lo dire e lo far dins la civilizacion païsana : a taula, a la fèsta, al trabalh, a l'ostal, a la velhada, sus los camins, al lièch, en familha, etc. Del local a l'universal. Animator : Michèu Chadeuil.

Iniciacion a la toponimia : estudi dels noms de luòcs (païses, viles, vilatges, bòrias, rius, camins...) ; dins nòstre país, aqueles noms parlan occitan e son la memòria del passat : cultura, mestièrs, noms de familhas ancianas... Mas sovent semblan pro enigmatics... Cossí los estudiar ? Poiretz descobrir, amb de fichas de trabalh e de documents, lo metòde de recèrca, las aisinas utilas e los biaisses de far viure aqueles noms, que son nòstre patrimòni, un patrimòni menaçat que cal aparar. Animator : Joan Rigoste.

Descobèrta de la lenga e de la cultura catalanas : un tast de totes los aspèctes mai importants de la lenga e de la cultura catalanas, nacion bessona de l'occitana. Introducion a la lenga catalana, explicacion de l'istòria de Catalonha, descripcion teorica e pratica del folclòre catalan (la sardana)... Animatriz : Meritxell Pueyo Sotos.

Conversacion « Escotar e tornar dire » : per los que se vòlon metre a parlar occitan mas que gausan pas se lançar. Amb de contes cortets, de provèrbis, de viralengas, tirats dels tresaurs de la literatura orala occitana. Òm escota, òm torna dire, siá ensemble, siá cadun son torn e l'òm reten, tot en s'amusant. Animatritz : Maris-Odila Dumeaux.

Descobèrta del país : visita comentada en occitan dels luòcs toristics e istorics d'Òlt e Garona (bastida, castèl) qu'an un ligam istoric amb l'occitan. Animator : Bernat Bergé.

Informatica per la construccion d'otisses pedagogics : competéncias de basa per realizar aisidament de material pedagogic : retoca d'imatges, utilizacion dels estiles dins libreOffice, trabalh del son e de la vidèo, descobèrta de las bancas d'imatges a gratis... Animatritz : Aura Séguier.

[per ne saupre mai clicar]


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.