Comunicat de l'IEO de l'Aude.

Robèrt Martí nos a quitats

Lo Robèrt Martí nos a quitats aqueste dimècres 5 de mai. L’occitan pèrd un de sos grands obrièrs.

Militant cultural, foguèt d’annadas lo president eficaç de l’Institut d’Estudis Occitans. Menèt en particulièr una accion bèla per la professionalizacion de las edicions de l’associacion, amb la mesa en plaça d’IDECO. Noiriguèt la revista Occitans ! de son seguit de l’actualitat dins d’editorials que picavan just. Lo tot sens daissar de caire una òbra escrita personala de qualitat. Butèt a la ròda per la dobertura de l’Ostal Bodon.

Per plan de monde, èra conegut jos son escais d’artista comic : Padena. La berreta sul cap, una blòda e l’aire pèc e aluserpit a l’encòp, exercèt son talent dins son restaurant La Grépia abans de córrer los emponts de tota Occitania per combatre per la fòrça del rire la malasòrt que ne patisson nòstra lenga e nòstra cultura.

Militant engatjat dins la vida sociala e politica, sapièt metre en abans lo ròtle de Puèglaurenç per installar Marianna coma simbòl popular de la Revolucion e de la Republica. Doblidarem pas tanpauc sa dobèrtura sul monde, los ligams fòrts amb Catalonha, mas tanben amb los Indians e plan d’autres.

Robèrt a escrit paginas bèlas de l’accion occitana : a nosaus de plan saupre faire virar e virar encara paginas novèlas. L’Institut d’Estudis Occitans-Aude fa part de tota son amistat e son sosten a Josiana, a sa familha e a sos amics.

l'IEO de l'Aude


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.