Comunicat de l'IEO de l'Aude.

Robèrt Martí nos a quitats

Lo Robèrt Martí nos a quitats aqueste dimècres 5 de mai. L’occitan pèrd un de sos grands obrièrs.

Militant cultural, foguèt d’annadas lo president eficaç de l’Institut d’Estudis Occitans. Menèt en particulièr una accion bèla per la professionalizacion de las edicions de l’associacion, amb la mesa en plaça d’IDECO. Noiriguèt la revista Occitans ! de son seguit de l’actualitat dins d’editorials que picavan just. Lo tot sens daissar de caire una òbra escrita personala de qualitat. Butèt a la ròda per la dobertura de l’Ostal Bodon.

Per plan de monde, èra conegut jos son escais d’artista comic : Padena. La berreta sul cap, una blòda e l’aire pèc e aluserpit a l’encòp, exercèt son talent dins son restaurant La Grépia abans de córrer los emponts de tota Occitania per combatre per la fòrça del rire la malasòrt que ne patisson nòstra lenga e nòstra cultura.

Militant engatjat dins la vida sociala e politica, sapièt metre en abans lo ròtle de Puèglaurenç per installar Marianna coma simbòl popular de la Revolucion e de la Republica. Doblidarem pas tanpauc sa dobèrtura sul monde, los ligams fòrts amb Catalonha, mas tanben amb los Indians e plan d’autres.

Robèrt a escrit paginas bèlas de l’accion occitana : a nosaus de plan saupre faire virar e virar encara paginas novèlas. L’Institut d’Estudis Occitans-Aude fa part de tota son amistat e son sosten a Josiana, a sa familha e a sos amics.

l'IEO de l'Aude


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.