Lo dimècres 5 de mai de 2021 desaparissiá Robèrt Martí, actor màger de l'occitanisme de la fin del sègle XX. En seguida l'IEO comunicava.

Siam de dòu !

L’occitan, Occitània, vènon de pèrdre esto dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger que lo Robèrt Martí nos a quitat ! Se n’es anat au firmament retrobar tant d’autrei de nòstreis egrègis primadiers.

Breçat a l’occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena)...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d’Estudis Occitans coma president !

Es sota sa govèrna que s’es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l’Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n’assumiguèt la direccion fins a 2009...

Escrivan reconoissut, autor de mai d’un roman en occitan, L’Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l’escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l’Ostal Joan Bodon a Crespin (Ne’n siguèt tanben lo President).

Un òme de tria qu’oblidarem pas ! Adieu l’Amic !

*

– Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.

– Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).

– Per li rendre omenatge, l’IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l’accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d’Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas puei sus lo site.

L'Institut d'Estudis Occitans


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.