Caissetas Robèrt Martí

Caissetas de Robèrt Martí © CIRDÒC

En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo CIRDÒC Comunicava.

Robèrt Martí (1944-2021)

Amb la despartida de Robèrt Martí aquel 5 de mai passat, perdèm un servent dels bèls de la lenga e de la cultura occitanas.

De segur, i a son personatge celèbre, « mai popular que lo Michael Jackson dins los vilatges de Lengadòc » : Padena, qu’en el, cadun de nosautres i podiá reconéisser son doble borlesc, e que sas peripecias, a s’escanar de rire, fasián lo pont entre çò viscut e çò imaginat pròpris a nòstres païses. Padena fasiá salas plenas, jogava « à guichets fermés » e emportava tot ont que passèsse, dins una lenga clara, justa e subtila compresa per totas e totes.

Saludam tanben, plan segur, lo Robèrt Martí President de l’Institut d’Estudis Occitans, foncion qu’ocupèt dètz ans.

Amb un engenh remirable, partegèt son amor per las letras d’òc, per d’autors coma Joan Bodon, e totes los qu’an passat lo relai de 1000 ans de cultura literària e artistica.

De fait saludam a l’encòp lo Robèrt Martí escrivan, lo romancièr atentiu, saludat per la critica nacionala, totjorn a susprene, totjorn al mai juste, a guinhar del dèt las causas de la vida dins lor complexitat.

Enfin, al delà de l’òbra, saludam l’òme tot entièr, per çò qu’èra e çò que nos daissa. Lo voliam mercejar per aquel eiretatge, atemporal e generós.

Totas nòstras pensadas van a sa familha e als sieus.

Adieu Sénher Robèrt Martí.

« Un pòple es grand que s'arriba a se trufar d'el-meteis. »

Lo CIRDÒC


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.