Caissetas Robèrt Martí

Caissetas de Robèrt Martí © CIRDÒC

En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo CIRDÒC Comunicava.

Robèrt Martí (1944-2021)

Amb la despartida de Robèrt Martí aquel 5 de mai passat, perdèm un servent dels bèls de la lenga e de la cultura occitanas.

De segur, i a son personatge celèbre, « mai popular que lo Michael Jackson dins los vilatges de Lengadòc » : Padena, qu’en el, cadun de nosautres i podiá reconéisser son doble borlesc, e que sas peripecias, a s’escanar de rire, fasián lo pont entre çò viscut e çò imaginat pròpris a nòstres païses. Padena fasiá salas plenas, jogava « à guichets fermés » e emportava tot ont que passèsse, dins una lenga clara, justa e subtila compresa per totas e totes.

Saludam tanben, plan segur, lo Robèrt Martí President de l’Institut d’Estudis Occitans, foncion qu’ocupèt dètz ans.

Amb un engenh remirable, partegèt son amor per las letras d’òc, per d’autors coma Joan Bodon, e totes los qu’an passat lo relai de 1000 ans de cultura literària e artistica.

De fait saludam a l’encòp lo Robèrt Martí escrivan, lo romancièr atentiu, saludat per la critica nacionala, totjorn a susprene, totjorn al mai juste, a guinhar del dèt las causas de la vida dins lor complexitat.

Enfin, al delà de l’òbra, saludam l’òme tot entièr, per çò qu’èra e çò que nos daissa. Lo voliam mercejar per aquel eiretatge, atemporal e generós.

Totas nòstras pensadas van a sa familha e als sieus.

Adieu Sénher Robèrt Martí.

« Un pòple es grand que s'arriba a se trufar d'el-meteis. »

Lo CIRDÒC


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.