Cronica En Òbra del CIRDÒC de setembre de 2022.

Après l’acuèlh en residéncia de Robin Chouleur e Joan-Carles Coderc per un projècte alentorn de l’aficha militanta, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís son exploracion de las arts plasticas amb Los novèls magicians del lum una mòstra fotografica que reunís pèças de Charles Camberoque, Maurice Roux, Georges Souche e Alice Traisnel.

S’i exprimirà una atencion al sensible que tornam trobar dins lo trabalh de collectatge sonor Fargaïres de païsatges qu’Iris Kaufmann faguèt sus Aubrac e que serà presentat a l’escasença d’una restitucion publica.

Un projècte euroregional sostengut per l’establiment que testimònia de la riquesa del patrimòni immaterial occitan e que questiona la relacion entre l’uman e l’animal. Una reflexion que la mòstra Trucs, coprodusida amb lo CAP’ÒC, abòrda dins sa dimension pirenenca amb qualques oberturas internacionalas e comparativas que restituïsson las practicas d’Occitània demest las culturas del mond. Questions que contunharem d’aprigondir per la nòstra participacion als rencontres nacionals dels Etnopòles, intitulats Migracions, Frontièras, Memòrias.

Una dintrada activa doncas, ont se desplegarà tota la conviccion del CIRDÒC – Institut occitan de cultura per que lo patrimòni dels païses occitans siá une ressorsa viva e inspiranta.

Lo CIRDÒC
Setembre de 2022


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.