Cronica En Òbra del CIRDÒC de setembre de 2022.

Après l’acuèlh en residéncia de Robin Chouleur e Joan-Carles Coderc per un projècte alentorn de l’aficha militanta, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís son exploracion de las arts plasticas amb Los novèls magicians del lum una mòstra fotografica que reunís pèças de Charles Camberoque, Maurice Roux, Georges Souche e Alice Traisnel.

S’i exprimirà una atencion al sensible que tornam trobar dins lo trabalh de collectatge sonor Fargaïres de païsatges qu’Iris Kaufmann faguèt sus Aubrac e que serà presentat a l’escasença d’una restitucion publica.

Un projècte euroregional sostengut per l’establiment que testimònia de la riquesa del patrimòni immaterial occitan e que questiona la relacion entre l’uman e l’animal. Una reflexion que la mòstra Trucs, coprodusida amb lo CAP’ÒC, abòrda dins sa dimension pirenenca amb qualques oberturas internacionalas e comparativas que restituïsson las practicas d’Occitània demest las culturas del mond. Questions que contunharem d’aprigondir per la nòstra participacion als rencontres nacionals dels Etnopòles, intitulats Migracions, Frontièras, Memòrias.

Una dintrada activa doncas, ont se desplegarà tota la conviccion del CIRDÒC – Institut occitan de cultura per que lo patrimòni dels païses occitans siá une ressorsa viva e inspiranta.

Lo CIRDÒC
Setembre de 2022


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).