Lo 16 d'octobre de 2021 a Albi las Edicions de l'IEO de Tarn presentava lo libre La tèrra que demòra.

Aqueste libre es una traduccion en occitan del libre de Claude Michelet La terre qui demeure.

Aquel trabalh es lo fruch d'una collaboracion entre lo Centre Cultural Occitan de l’Albigés e l’Institut d’Estudis Occitans de Tarn. Aquelas doas institucions trabalhan dempuèi qualques meses en partenariat a l’edicion de libres novèls.

Una nòva colleccion ven de nàisser, la colleccion Revira Lenga. S’agís d’una colleccion de reviradas fachas per d’aderents e d’aderentas de las associacions IEO del departament de Tarn, coma lo CCOA, lo Centre Occitan del País Castrés o encara lo Cercle Occitan de Carmaux.

Lo libre La tèrra que demòra de Claude Michelet es la tota primièra sortida d’aquel colleccion Revira Lenga. La traduccion es de Michel Villeneuve.

La tèrra que demòra, Claude Michelet

Cobèrta del libre de Claude Michelet La tèrra que demòra


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.