Lo 16 d'octobre de 2021 a Albi las Edicions de l'IEO de Tarn presentava lo libre La tèrra que demòra.

Aqueste libre es una traduccion en occitan del libre de Claude Michelet La terre qui demeure.

Aquel trabalh es lo fruch d'una collaboracion entre lo Centre Cultural Occitan de l’Albigés e l’Institut d’Estudis Occitans de Tarn. Aquelas doas institucions trabalhan dempuèi qualques meses en partenariat a l’edicion de libres novèls.

Una nòva colleccion ven de nàisser, la colleccion Revira Lenga. S’agís d’una colleccion de reviradas fachas per d’aderents e d’aderentas de las associacions IEO del departament de Tarn, coma lo CCOA, lo Centre Occitan del País Castrés o encara lo Cercle Occitan de Carmaux.

Lo libre La tèrra que demòra de Claude Michelet es la tota primièra sortida d’aquel colleccion Revira Lenga. La traduccion es de Michel Villeneuve.

La tèrra que demòra, Claude Michelet

Cobèrta del libre de Claude Michelet La tèrra que demòra


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.