Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragés organiza un concors d'escritura de tèxtes corts. Pòdon èsser en francés o en occitan.

Coma cada an i a una constrencha : lo tèxt deu necessariament començar amb una frasa impausada. Ongan la frasa es : « Son a mudar, e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai. »

Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc...

Lo tèxt deu far siès paginas (12 000 signes) al mai, numerotadas, croquetadas, non signadas, amb un títol. Sièis còpias papièr son de mandar e une còpia numerica abans lo 17 de febrièr de 2022 a las adreças seguentas : Lector du Val – 27, route de Saint-Léon – F-31450 Noueilles e This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

I a quatre categorias : Escòla primària, Collègi, Licèu, Adulte.

Las entresenhas son sul site de l'associacion : https://www.lecteurduval.org/

Los tèxtes causits seràn publicats e registrats.


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.