Josiana Ubaud sul jornalet nos presenta los sieus comandaments per far un bon militant occitaniste :

"Reflexions au cap de 35 annadas de militantisme donc causas totalament viscudas (e mantun còp) que remandan tant a l’occitanisme coma ais autreis actors de la lenga nòstra. E entre autrei en seguida dei corriers de legeires, tant sus Lo Jornalet qu’endacòm, que son totalament consternants... Vertat que solets leis ernhós escrivon majoritariament e totjorn anonimament e que l’occitanisme a donc “sei paures” coma tot grop uman. Lei positius son mai discrèts per esséncia que son pas contaminats per lo prusiment compulsiu de negrejar Internet per plaçar sa merça ideologica o son vuege siderau sens rapòrt ambe lo subjècte de partença.

"Frederic Mistral escriviá ja “Que sa de gàrri aquèu Felibrige” !! (letra dau 28 de julhet 1879  a Leon de Berluc-Perussis) mentre que J.  Roumanille constatava, en escriguent a J. B. Gaut en decembre de 1886 : “Ah! les félibres ! Une longue expérience m’a démontré, hélas, qu’il ne faut point compter sur leurs achats. Heureux sommes-nous, quand nous publions quelque-chose, de ne pas être égratignés, mordus, houspillés et vilipendés par nos chers frères et amis.”. Constat d’una estonanta modernitat, non ? Que raça raceja encara e totjorn que mai... e “vaquí perqué vòstra filha Lenga d’òc e sa maira Occitània se pòrtan tant ben !”." [l'article]


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.