Après de la sortida de son libre Delà la mar Sèrgi Gairal presentava en 2008 a Montalban son trabalh d'escritura e de traducion. Sorsa La Beluga (Tarn e Garona), numèro 4, octobre de 2008, pagina 22.

Del Roergue a Pigüé : l’aventura argentino-avaironesa

Nasquèri a Castras en 1948. Èri professor d’espanhòl fins al 30 d’agost de 2008 e soi retirat a Vilafranca de Roergue dempuèi lo 1èr de setembre [2008].

Dins las annadas 90, me venguèt l’enveja d’escriure en occitan. Mon primièr roman, Lo barracon, sortiguèt en 1996, lo segond, Un estiu sus la talvera, en 2001, lo tresen, Delà la mar, en 2004 (totes tres dins la colleccion A Tots de l’IEO). Quand arribèri dins Avairon, fa 31 ans, aprenguèri que fòrça Roergasses s’enanèron viure endacòm mai dins la segonda mitat del sègle XIX e la debuta del XXen. Çò que mai m’interessèt foguèt l’aventura argentina dels que fondèron la vila de Pigüé en plena Pampa, a 560 quilomètres al sud-oèst de Buenos Aires.

L’iniciativa foguèt presa per Clamenç Cabanetas (Clément Cabanettes), sortit d’Ambèc prèp de Sant Còsme d’Òlt. Après aver estudiat e aquesida una formacion militara, partiguèt per Argentina per de rasons professionalas. Enlà aprenguèt que lo govèrn argentin vendiá de territòris immenses preses als Indians. Sautèt sus l’ocasion, crompèt 27000 ectaras amb lo projècte de crear una colonia roergassa sus aquela tèrra. Amb un compatriòta, Francés Issalí (François Issaly), organizèron una campanha de recrutament, e un quarantenat de familhas (160 personas) s’embarquèron a Bordèu lo 24 d’octobre de 1884. Arribèron lo 30 de novembre a Buenos Aires e lo 4 de decembre a l’endrech causit per Clamenç Cabanetas per i establir la colonia, endrech que bategèron Pigüé (mot d’origina indiana), vila de 13000 estatjants uèi.

Es una aventura vertadièrament extraordinària quand òm pensa que la màger part d’aqueles emigrants èran pas jamai sortit del departament, avián pas jamai viatjat en trin, encara mens en batèu. Aquela aventura m’interessèt d’autant mai que la lenga d’aquel mond èra l’occitan, la sola que coneissián. En realitat, foguèt una colonia occitana que s’establiguèt dins la Pampa ont la lenga demorèt viva pendent longtemps. Es una de las principalas rasons que me butèt a escriure un roman en rapòrt amb aquela aventura. Me cal precisar qu’es pas una reconstitucion istorica dels eveniments. Es una ficcion que se debana dins aquel contèxt, a la fin del sègle XIX. Comença dins Roergue e s’acaba en Argentina, a Buenos Aires e a Pigüé.

Qualque temps après la sortida del roman, pensèri als descendents d’aqueles Roergasses que son ara d’Argentins vertadièrs que parlan espanhòl. Pòdon pas legir lo roman en occitan, plan segur. Es subretot en pensant a eles que lo volguèri revirar en espanhòl. Lo roman, Allende los mares, sortiguèt en 2006 a compte d’autor e agèri la possibilitat de ne mandar 188 exemplars a Pigüé dins l’encastre d’una accion umanitària per l’espital de la vila. Aital los Pigüenses e maites Argentins lo pòdon legir, mas tanben totes los que, aicí e ailá, coneisson e aiman l’espanhòl.

Sèrgi Gairal


Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc