Un article de la revista Lo Diari numèro 4, pagina 13.

Ven de paréisser un libre important : L’Almanac patouès de l’Arièjo de Cristian Duthil.

En Arièja, demest la desena de concurrents, en francés, en occitan o bilingüe, es L’Almanac patoues de l’Arièjo, creat en 1891 per Leon Gadrat, que se destria per la varietat e la qualitat de sos tèxtes (provèrbis, contes, poesias, planhs e cançons) e de sas illustracions.

almanac-patoues-ariejo-duthilPublicat fins a 1936, cultivant mai l’umor que la tragedia, se fa le resson de l’epòca fàcia al progrès e a las escomesas del sègle XX : anticlericalisme, guèrra de 1914, colonizacion francesa per delà la mar, invencions tecnicas, ròtle de las femnas, cambiaments de mòda de vida, etc.

Seleccions editorialas, publicitats, presentacion, public, difusion, autors o illustrators : aqueste estudi retraça una entrepresa de gaireben cinquanta ans ont, politics, clergues, erudits e ariegeses de tot lòc an participat. Dins un temps que, dins sos divèrses dialèctes, l’occitan èra le ben de totis.

Cristian Duthil, defuntat accidentalament a Malaga en 2007, sostenguèt un memòri de mestria a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh en 2005, sus l'Almanac patoès de l'Arièja. Aqueste tèxt es, ara, publicat per las edicions Vent Terral.

L’Almanac patouès de l’Arièjo. Un almanac en occitan, 240 paginas, 24 € + 3 € de pòrt, de comandar al Cercle Occitan Pèire Lagarda : 16 rue Noël Peyrevidal, 09000 Foix o sul site de l'editor [aquí]


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.