Un article de la revista Lo Diari numèro 4, pagina 13.

Ven de paréisser un libre important : L’Almanac patouès de l’Arièjo de Cristian Duthil.

En Arièja, demest la desena de concurrents, en francés, en occitan o bilingüe, es L’Almanac patoues de l’Arièjo, creat en 1891 per Leon Gadrat, que se destria per la varietat e la qualitat de sos tèxtes (provèrbis, contes, poesias, planhs e cançons) e de sas illustracions.

almanac-patoues-ariejo-duthilPublicat fins a 1936, cultivant mai l’umor que la tragedia, se fa le resson de l’epòca fàcia al progrès e a las escomesas del sègle XX : anticlericalisme, guèrra de 1914, colonizacion francesa per delà la mar, invencions tecnicas, ròtle de las femnas, cambiaments de mòda de vida, etc.

Seleccions editorialas, publicitats, presentacion, public, difusion, autors o illustrators : aqueste estudi retraça una entrepresa de gaireben cinquanta ans ont, politics, clergues, erudits e ariegeses de tot lòc an participat. Dins un temps que, dins sos divèrses dialèctes, l’occitan èra le ben de totis.

Cristian Duthil, defuntat accidentalament a Malaga en 2007, sostenguèt un memòri de mestria a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh en 2005, sus l'Almanac patoès de l'Arièja. Aqueste tèxt es, ara, publicat per las edicions Vent Terral.

L’Almanac patouès de l’Arièjo. Un almanac en occitan, 240 paginas, 24 € + 3 € de pòrt, de comandar al Cercle Occitan Pèire Lagarda : 16 rue Noël Peyrevidal, 09000 Foix o sul site de l'editor [aquí]


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.