Un article de la revista Lo Diari numèro 4, pagina 13.

Ven de paréisser un libre important : L’Almanac patouès de l’Arièjo de Cristian Duthil.

En Arièja, demest la desena de concurrents, en francés, en occitan o bilingüe, es L’Almanac patoues de l’Arièjo, creat en 1891 per Leon Gadrat, que se destria per la varietat e la qualitat de sos tèxtes (provèrbis, contes, poesias, planhs e cançons) e de sas illustracions.

almanac-patoues-ariejo-duthilPublicat fins a 1936, cultivant mai l’umor que la tragedia, se fa le resson de l’epòca fàcia al progrès e a las escomesas del sègle XX : anticlericalisme, guèrra de 1914, colonizacion francesa per delà la mar, invencions tecnicas, ròtle de las femnas, cambiaments de mòda de vida, etc.

Seleccions editorialas, publicitats, presentacion, public, difusion, autors o illustrators : aqueste estudi retraça una entrepresa de gaireben cinquanta ans ont, politics, clergues, erudits e ariegeses de tot lòc an participat. Dins un temps que, dins sos divèrses dialèctes, l’occitan èra le ben de totis.

Cristian Duthil, defuntat accidentalament a Malaga en 2007, sostenguèt un memòri de mestria a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh en 2005, sus l'Almanac patoès de l'Arièja. Aqueste tèxt es, ara, publicat per las edicions Vent Terral.

L’Almanac patouès de l’Arièjo. Un almanac en occitan, 240 paginas, 24 € + 3 € de pòrt, de comandar al Cercle Occitan Pèire Lagarda : 16 rue Noël Peyrevidal, 09000 Foix o sul site de l'editor [aquí]


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.