Un article de la revista Lo Diari numèro 4, pagina 13.

Ven de paréisser un libre important : L’Almanac patouès de l’Arièjo de Cristian Duthil.

En Arièja, demest la desena de concurrents, en francés, en occitan o bilingüe, es L’Almanac patoues de l’Arièjo, creat en 1891 per Leon Gadrat, que se destria per la varietat e la qualitat de sos tèxtes (provèrbis, contes, poesias, planhs e cançons) e de sas illustracions.

almanac-patoues-ariejo-duthilPublicat fins a 1936, cultivant mai l’umor que la tragedia, se fa le resson de l’epòca fàcia al progrès e a las escomesas del sègle XX : anticlericalisme, guèrra de 1914, colonizacion francesa per delà la mar, invencions tecnicas, ròtle de las femnas, cambiaments de mòda de vida, etc.

Seleccions editorialas, publicitats, presentacion, public, difusion, autors o illustrators : aqueste estudi retraça una entrepresa de gaireben cinquanta ans ont, politics, clergues, erudits e ariegeses de tot lòc an participat. Dins un temps que, dins sos divèrses dialèctes, l’occitan èra le ben de totis.

Cristian Duthil, defuntat accidentalament a Malaga en 2007, sostenguèt un memòri de mestria a l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh en 2005, sus l'Almanac patoès de l'Arièja. Aqueste tèxt es, ara, publicat per las edicions Vent Terral.

L’Almanac patouès de l’Arièjo. Un almanac en occitan, 240 paginas, 24 € + 3 € de pòrt, de comandar al Cercle Occitan Pèire Lagarda : 16 rue Noël Peyrevidal, 09000 Foix o sul site de l'editor [aquí]


Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.