Per ne saupre mai sus Robèrt Lafont aquí una presentacion que nos balha lo CIRDOC :
"Es lo jorn de la Sant Joan, lo dimècres 24 de junh, que Robèrt Lafont es partit. Una data que vei treslusir fuòcs bèls per una nuèch corteta, pròcha de la data simbolica del solstici d'estiu. Nascut a Nimes lo 16 de març de 1923, aquela cara bèla de l'istòria europenca del sègle XXen es defuntada a Florença. Entre Occitània o Toscana, ciutadan d'Euròpa e del mond, Robèrt Lafont quitèt pas de s'adreçar al mond tot e d'obrar dins maites domenis. Es un dels mai bèls pensaires del mond occitan contemporanèu."
Podètz legir sa biografia en .pdf [ligam]
En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.
En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.
En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.