Una de las estacion de Bigalow tal qu'imaginada

Abitar l'espaci

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

« Our lunar depot plan is a strong complement to other plans intended to eventually put people on Mars. It will provide NASA and America with an exciting and financially practical success opportunity that can be accomplished in the short term. This lunar depot could be deployed easily by 2022 to support the nation’s re-energized plans for returning to the Moon. » çò dis Robert Bigelow, president de Bigelow Aerospace.

Bigalow Aerospace desvolopa de moduls espacials abitables gonflables. Tres son ja present en orbit : Genesis I e Genesis II, lançats respectivament en 2006 e 2007, son liures en orbita terrestra basa ; lo modul Beam, el, es estacat a l'ISS (Estacion Espaciala Internationala) dempuèi 2016.

Per l'orbita lunara preveson de manda un B330, lor darrièr modèl. L'operacion se fariá en dos tempses mercés a United Launch Alliance. Primièr una misa en orbita terrestre del modul que seriá puèi mudat vèrs la luna.

Aquel abitat podriá ajudar los projèctes de colonizacion lunara o marciana.

Bigalow Aerospace es lo primièr operator privat actiu sul mercat dels abitats espacial.

United Launch Alliance (ULA) es una joint venture creada en 2006 entre Lockheed Martin e The Boeing Company, amb sas fusadas Atlas e Delta propausa a sos clients de mandar de cargas dins l'espaci.


Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.