Lo robot Ted de Naïo
Lo robòt Ted © Naïo

L'entrepresa Naïo Technologie comercializa de robòts agricòlas. Aqueles apleches permeton de deserbar mecanicament las culturas.

Oz es lor primièr robòt. Pichon, s'adreça principalament al ortalièrs.

Plan mai gròs Dino s'adreça el a los qu'explechan de susfàcias mai importantas. Pesa 600 quilograms, a una autonomia de 4 a 8 oras e pòt trabalhar, en un passage, sus de faissas de 2,70 mètres de larg. Un vintenat son ja en activitat de pel mond. Es estat comercializat pel primièr còp en 2017.

Ted s'adreça als vinhairons. Coma sos dos companhs Oz o Dino permet de deserbar mecanicament las culturas. Pesa 900 Kg, son autonomia pòt anar fins a uèch oras.

Los robòts de Naïo son equipats de camèras que lor permeton de reconeisse las plantas cultivadas, un GPS lor permet de se localizar amb precision, son electrics.

Los robòts Oz e Dino

Los robòts Oz e Dino de Naïo Technologie en 2020


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Montpelhièr : mòstra 'Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012'

Lynne Cohen Corporate Office

Del 27 de junh al 22 de setembre de 2019, lo Pavillon Populaire, espaci d’art fotografic de la Vila de Montpelhièr, aculhissiá la mòstra Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : CST-100 Starliner l'autra capsula

CST-100

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.