Se dabanarà a Albi lo dissabte 29 de junh de 2019 la fèsta de la sant Joan al torn del tradicional radal. Concèrts e animacions completaràn la serada. Lo Centre Occitan de Ròcaguda presenta l'eveniment :

La fèsta de Sant Joan fa pensar d’en primièr al fuòc, a la Janada, una tradicion mai que vièlha que cadun sentís e interpreta a son biais. Sant Joan simboliza pels crestians lo baptisme, moment primordial de la vida ; pas estonant que se festège aquel sant lo jorn del solstici d’estiu, lo jorn lo pus long, que lo solelh es al pus naut dins lo cèl e la nuèit la pus corta. Pels que lor demòra un pauc de paganisme vièlh, es la fèsta del solelh, de la feconditat, amb de rites de proteccion de totas menas, per las recòltas a venir, contra los maissants uèlhs e autres emmascaments, per se parar de la malautiá e te sabi que mai. Es la fèsta de la debuta d’estiu, una fèsta que se debana defòra, a la nuèit, dins la calor : jòia, danças, e dins l’escurina tant plan rescontres amoroses.

August Fourès associa a la Sant Joan l’instrument de musica emblematic de la Montanha Negra e del Lauragués, la bodega, que mena la fèsta. Utiliza pels fuòcs de Sant Joan un mot qu’es pas dins fòrça diccionaris, los flairons. Quand escriu : « tot flaira, ramas, brancs, agadeus e ginèsta », òm vei la flamba mas òm pensa tanben, amb lo doble sens de flairar, a la nolor agradiva del fuòc.

Los fuòcs sus puèches e montanhas son per Fourès de farfadèls sortits de las tombas dels albigeses mòrts al temps de la Crosada, un biais de se remembrar nòstra istòria dolorosa.

La catedrala d’Albi es estada bastida, se ditz, dins un contèxte de remission dels erètges catars. Es al pè d’aquel monument que, dempuèi 1974, los occitanistas albigeses alucan una Janada virada tota cap a la lenga e a la cultura occitanas.

Dempuèi dos ans, la vila d’Albi decidiguèt d’ajudar mai a valorizar aquela tradicion, e amb lo sosten del departament de Tarn e de la Region Occitània Pirenèus-Mediterranèa (Total Festum), en mai de la fèsta coma es estada fins ara, i a tanben de concèrts : Du Bartàs en 2018, Moussu T e lei Jovents en 2019...

Al programa : a quatre oras e mièja la fèsta comença amb la ressèga, una dança collectiva de tipe farandòla dins las carrièras de la vila segon l’anciana costuma del sègle XVIen. I participan los enfants de las escòlas occitanas bilingüas e associativas, amb lo grop Sonaires d’Òc e una dançaira professionala. Entre sièis oras e sèt oras, balèti amb lo grop Jòi Orquèstrad. Entre sèt oras e nòu oras, auretz lo mercat de nuèit per manjar un pauc e vos repausar, sus la plaça de la Pila, e i aurà una mesa en valor dels produches amb d’etiquetas en occitan fachas pels enfants de las escòlas occitanas. E a nòu oras, lo grope Moussu T e lei Jovents nos menarà la musica de la vila de La Ciutat !

E après, coma cada an, veiretz lo cortègi dels enfants de las escòlas occitanas amb los flambèus, e darrièr eles los cònsuls (membres del conselh municipal, parents d’escolans e associatius) en rauba tradicionala del sègle XVen. Lo cortègi anirà de la plaça del Vigan a la plaça de la Catedrala en passent per las carrièras Timbal e Mariès, e serà acompanhat del grop Sonaires d’Òc. Ausirem la paraula dels consuls, e quand eles o ordenaràn, los enfants alucaràn lo fuòc. La serada contunharà amb Jòi Orquèstrad e lor balèti dusca a mièjanuèit.

albi

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.