Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.

L'edicion 2024/2025 es acabada. Lo 18 de mai de 2025 los organizators an comunicat sus aquesta edicion e desvelat lo nom dels premiats.

Pel prèmi Enric Garriga Trullos lo 1ièr prèmi es estat autrejat al raconte titolat, La fòla del cinquen solièr, signat jos l’escaisnom de Tam : Tamara Bayonne-Tchicaya.

Lo 2nd prèmi, ex-aequo, als racontes titolats, Lo mistèri del gat, signat jos l’escaisnom de Lo Vidalon : Alan Vidal ; e Pèira preciosa, signat jos l’escaisnom de Maria Lodetti : Chloé Cayssials.

Lo 3en prèmi es estat autrejat al raconte, Miracle pels pès, signat jos l’escaisnom d’Arthur Calvet : Baptiste Marre.

I aguèt vint-e-nòu participants.

Pel concors d’ensages D’aura en aura, lo 1ièr prèmi reven a Patrimòni esvanit que nos ditz d’ont venèm, signat jos l’escaisnom de Beluga : Marineta Mazoyer.

Lo 2nd prèmi es autrejat a Appenzell o l’eleccion de Miss Vaca, signat jos l’escaisnom de XXLX : Alan Clarac.

Per aquel prèmi la jurada reçaupèt sonque quatre tèxtes.

Lo CAOC aprofiechèt d'aquesta comunicacion per dire qu'organizariá una edicion l'an que ven.


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).