Un article d'Enric Latièra publicat dins la rubrica « Çò que disètz, çò que pensatz » del jornal La setmana n° 796 en Genièr de 2011.

Mèfi los mots

Soventas fes, legissi dins las proclamacions occitanistas de la premsa las expressions "lenga e cultura" o "lenga regionala" o "lenga de França"... Atencion que los mots sons dangieroses e tròp de mond, occitanistas o pas, se daissan prendre a aquel jòc.

De prima, un lenga es una lenga e i a a ges de nivèl entre elas. Es a dire qu'una lenga parlada per un milion de locutor val pas mai o mens qu'una autra que n'a dètz còps mens o mai. Doncas, existisson pas que de lengas, totas egalas. Una lenga es l'expression d'una cultura. Aquò vòl dire que la cultura de tal airal dins lo mond es la resulta de l'emplec de tala lenga. Es donc fals de dire e de jónher "lenga e cultura francesa".

Se i aviá pas de lenga francesa i auriá pas de cultura francesa. Una lenga, de'n primièr, es pas una aisina de comunicacion mas una faiçon de veire lo mond. Valent a dire que lo cervèl conceptualiza quicòm e l'exprimís puèi amb de paraulas.

Sabiái pas que França aviá de lengas, d'estajants n'a. E tornam a la remarca faita çai-dessús : una lenga nais, viu e morís, sens relacion amb qualque frontièra que siá. Aquelas tres expressions que son "lenga e cultura" o "lenga regionala" o lenga de França" son emplegadas per un poder administratiu e politic que se carra de far maissar sos ciutadans. E es aicí que los mots venon dangieroses, quand qualqu'un fa l'ase per aver de bren e que lo d'en fàcia dintra dins son jòc, sens se'n mainar.

Quand una lenga viu, per que lo pòble la parla, i a tot simplament una civilizacion viscuda. Los ciutadans de França, per exemple los occitans, se trachan que visca la civilizacion occitana ? Ne soi pas segur e son, tanplan, benlèu, totjorn e encara embrenat per la dialectica del poder francés.

Mas d'efièit, seriam pas totes venguts franceses dins l'èime ? Es plan de se sovenir a cada còp dels "mila ans" e dels trobadors, mas basta pas de romiar aquò coma un tròç de fromatge enregdesit. Benlèu que nos cal sortir de la nòstra alienacion sens tombar dins la trapèla dels que nos vòlon pas de ben, quitament quand se dison "progressistas". Alavetz, gara a la semantica e mèfi.

Enric Latièra


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.