Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.

Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.

A volgut retrobar, a travèrs son òbra, qu'es segurament una de las mai considerablas pel grand nombre de las pèças que nos demòran del, la fisionomia tant curiosa d'aquel trobador que fuguèt, vèrs la fin del sègle dotzen, ligat d'amistat amb los mai grands senhors de nòstre Miègjorn e que sas malparadas galantas an fait celèbre entre tots. Aquel trabalh, gràcia al soen que l'autor a pres de faire reviure la societat miègjornala amb son amor de las fèstas e son gost marcat per la poesia, e d'estudiar amb precision, en s'apiejan subre fòrça citacions, totas reviradas en francés, lo saupre-faire de Miraval, adus una plan interesenta contribucion a l'estudi de las mors e a la letradura d'Occitània, al moment lo mai tragic de son istòria.

Recomandam calorosament a nòstris amics del Felibrige lo libre sabent de Paul Andraud.

Jan Doc


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria