Wendelstein 7-X
Esquèma del Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Aquel aparelh de l'arquitectura pro complèxa a per vocacion de far de recèrcas suls plasmas.

Puslèu que de causir una forma estandar de tokamak, tala que definida a passat temps per d'engeniaires russes e comunament emplegada dins los laboratòris de recèrca (es tanben aquela configuracion qu'es estada causida pel projècte internacional ITER), los cercaires del Max Planck Institut an causit lo design stellarator.

La dificultat dins tota entrepresa de mestreja de la fusion termonucleara es de contrarotlar magneticament lo plasma en combustion, de l'isolar. Dins los stellarators aquela mestreja deuriá èsser obtenguda mai aisidament. Mas un prètz es de pagar : la concepcion del reactor es mai complèxa.

La solucion propausada aquí permet de dubrir un axe de recèrca novèl dins la quèsta d'aquel nòu mejan de producion electrica.

L'avenidor nos dirà quala de las doas configuracions, tokamak o stellarator, es la melhora al nivèl industrial. L'objectiu estant de produsir lo mai d'electricitat possible al mendre còst.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.