euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Lo programa es finançat en majoritat per l'Union Europèa.

Presentacion — Amassa, las lengas romanicas son parladas per mai del 40 % de la populacion de la Comunitat Europèa. L'idèa d'Euro-mania es de balhar metòdes e supòrts per que los mainatges en mitan escolar pòscan aquesir competéncias en lenga, saber e saber-èsser :

  • securisacion cap a las lengas desconegudas : jamai èsser estrangièr dins de lengas de meteissa familha ;
  • aprene las lengas en aprene un saber disciplinari (comun als 5 programas nationals) e en manipular de saber-far (DNL, UTL = Utilisacion Transdisciplinària de las Lengas) ;
  • bastir de competéncias metalengatgièras : passar per de lengas de meteissa familha permet d'integrar los còdes de ma lenga - la mestresa de la lenga es lo primièr pilar del sòcle fondamental de l'apprentissatge ;
  • crear las primièras competéncias d'intercompreneson e de plurilingüisme.

Euro-mania es aital lo « primièr fiquièr escolar europèu ». Manual « laboratòri », voldriá èsser un otís al servici de politicas educativas nacionalas de mai en mai integradas (Cadre Europèu Comun de Referéncia per las Lengas) necessariament menadas a trabalhar cap a un plurilingüisme europèu.

Experimentat dins de classas que participan al programa, Euro-mania a sedusit los escolans e desrevelhat lo lor apetís d'aprene, e d'aprene en lenga. En mai d'aquò, balha als escolans de 8 a 11 ans l'idèa que son totes europèus, jamai estrangièrs los uns amb los autres ja qu'aprenon los meteisses sabers, e que la lors lengas son pas que variantas d'un meteis sistèma : lo sistèma de las lengas romanicas !

Lo libre

J'apprends par les langues (version francesa) [ligam site Canopé] [ligam site Liséo].

Los membres d'euro-mania

  • Pierre Escudé - mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme - IUFM de Miègjorn-Pirenèus e Universitat de Tolosa 2
  • Luis-Filipe Barbeiro ESEL - Instituto Politecnico de Leiria
  • Gilbert Dalgalian - Expèrt del programa euro-mania
  • Carmen Hernandez-Gonzalez - Universidad de Valadolid
  • Silvestra del Lungo - CIID RomaMariana Popa - SNEE Bucarestu

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Lo CAOC ven de publicar lo recuèlh dels racontes de son concors de racontes brèus de 2022

L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.