euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Lo programa es finançat en majoritat per l'Union Europèa.

Presentacion — Amassa, las lengas romanicas son parladas per mai del 40 % de la populacion de la Comunitat Europèa. L'idèa d'Euro-mania es de balhar metòdes e supòrts per que los mainatges en mitan escolar pòscan aquesir competéncias en lenga, saber e saber-èsser :

  • securisacion cap a las lengas desconegudas : jamai èsser estrangièr dins de lengas de meteissa familha ;
  • aprene las lengas en aprene un saber disciplinari (comun als 5 programas nationals) e en manipular de saber-far (DNL, UTL = Utilisacion Transdisciplinària de las Lengas) ;
  • bastir de competéncias metalengatgièras : passar per de lengas de meteissa familha permet d'integrar los còdes de ma lenga - la mestresa de la lenga es lo primièr pilar del sòcle fondamental de l'apprentissatge ;
  • crear las primièras competéncias d'intercompreneson e de plurilingüisme.

Euro-mania es aital lo « primièr fiquièr escolar europèu ». Manual « laboratòri », voldriá èsser un otís al servici de politicas educativas nacionalas de mai en mai integradas (Cadre Europèu Comun de Referéncia per las Lengas) necessariament menadas a trabalhar cap a un plurilingüisme europèu.

Experimentat dins de classas que participan al programa, Euro-mania a sedusit los escolans e desrevelhat lo lor apetís d'aprene, e d'aprene en lenga. En mai d'aquò, balha als escolans de 8 a 11 ans l'idèa que son totes europèus, jamai estrangièrs los uns amb los autres ja qu'aprenon los meteisses sabers, e que la lors lengas son pas que variantas d'un meteis sistèma : lo sistèma de las lengas romanicas !

Lo libre

J'apprends par les langues (version francesa) [ligam site Canopé] [ligam site Liséo].

Los membres d'euro-mania

  • Pierre Escudé - mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme - IUFM de Miègjorn-Pirenèus e Universitat de Tolosa 2
  • Luis-Filipe Barbeiro ESEL - Instituto Politecnico de Leiria
  • Gilbert Dalgalian - Expèrt del programa euro-mania
  • Carmen Hernandez-Gonzalez - Universidad de Valadolid
  • Silvestra del Lungo - CIID RomaMariana Popa - SNEE Bucarestu

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Mèdias : 50 ans de borbolh occitan

50 ans de borbolh occitan

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

1984 - George Orwell

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.

Tres lexics : informatica, matematicas, biologia

informaticaL'IEO sul sieu site propausa tres lexics :

- un per l'informatica [aquí]
- un per las matematicas [aquí]
- et un per la biologia [aquí]

Presentacion : "Aquestes lexics propausan las basas terminologicas del vocabulari contemporanèu o scientific, per sosténer l’usatge de la lenga occitana, tan plan dins l’ensenhament que dins la vida publica e professionala.

Lo Libre del Causse - Pau Gairaud

lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.