euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Lo programa es finançat en majoritat per l'Union Europèa.

Presentacion — Amassa, las lengas romanicas son parladas per mai del 40 % de la populacion de la Comunitat Europèa. L'idèa d'Euro-mania es de balhar metòdes e supòrts per que los mainatges en mitan escolar pòscan aquesir competéncias en lenga, saber e saber-èsser :

  • securisacion cap a las lengas desconegudas : jamai èsser estrangièr dins de lengas de meteissa familha ;
  • aprene las lengas en aprene un saber disciplinari (comun als 5 programas nationals) e en manipular de saber-far (DNL, UTL = Utilisacion Transdisciplinària de las Lengas) ;
  • bastir de competéncias metalengatgièras : passar per de lengas de meteissa familha permet d'integrar los còdes de ma lenga - la mestresa de la lenga es lo primièr pilar del sòcle fondamental de l'apprentissatge ;
  • crear las primièras competéncias d'intercompreneson e de plurilingüisme.

Euro-mania es aital lo « primièr fiquièr escolar europèu ». Manual « laboratòri », voldriá èsser un otís al servici de politicas educativas nacionalas de mai en mai integradas (Cadre Europèu Comun de Referéncia per las Lengas) necessariament menadas a trabalhar cap a un plurilingüisme europèu.

Experimentat dins de classas que participan al programa, Euro-mania a sedusit los escolans e desrevelhat lo lor apetís d'aprene, e d'aprene en lenga. En mai d'aquò, balha als escolans de 8 a 11 ans l'idèa que son totes europèus, jamai estrangièrs los uns amb los autres ja qu'aprenon los meteisses sabers, e que la lors lengas son pas que variantas d'un meteis sistèma : lo sistèma de las lengas romanicas !

Lo libre

J'apprends par les langues (version francesa) [ligam site Canopé] [ligam site Liséo].

Los membres d'euro-mania

  • Pierre Escudé - mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme - IUFM de Miègjorn-Pirenèus e Universitat de Tolosa 2
  • Luis-Filipe Barbeiro ESEL - Instituto Politecnico de Leiria
  • Gilbert Dalgalian - Expèrt del programa euro-mania
  • Carmen Hernandez-Gonzalez - Universidad de Valadolid
  • Silvestra del Lungo - CIID RomaMariana Popa - SNEE Bucarestu

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Ensenhament : se dubriguèt en 2021 una Calandreta a Cornonterralh

Cornonterralh (Occitània)

Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Occitània a Pè - Jornal de viatge

occitania-a-pe En chamin en Occitània de Manuela Almonte. Editor : Chambra d'Òc, 2009, 124 paginas, 13 èuros

Lo jornal de viatge de L'Occitània a Pè da las Valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha.

"Partits lo 30 d'avost da Vinai e arribats lo 7 de novembre a Vielha, sèt chaminaires an traversat tot lo territòri de lenga d'òc, da las Valadas Occitanas d'Itàlia a la Val d'Aran en Catalonha, portant embe ilhs la demanda d'inscriure la lenga d'òc al patrimòni mondial de l'umanitat.

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.