persona everyware

Detalh de l'afica de la mòstra Persona Everyware

Lo COR (Centre Occitan Ròcaguda) a la fin del mes de febrièr sul sieu site presentava la mòstra Persona Everyware.

Persona Everyware

Dempuèi lo 8 de febrièr, lo Centre d’Art contemporanèu Le Lait vos prepausa una mòstra que recampa las òbras de 8 artistas : Persona Everyware.

« Persona », per la masca, o pel personatge tipe, fictiu, dotat de caracteristicas especificas.

« Everyware », neologisme compausat de l’anglés everywhere (pertot), e hard/software (material informatic), per designar l’informatic omnipresent.

A l’epòca del numeric, los artistas s’interèssan al ben comun, a l’anonimat e a la (des)construccion de l’identitat. Dins la vida vidanta, lo numeric pren de mai en mai de plaça : novèlas tecnologias numericas, desvolopament de l’intelligéncia artificiala, las rets socialas, los aparelhs connectats...

Amb aqueles otisses, las informacions son accessibles a totes, e circulan de preissa : tèxtes, imatges, vidèos, mai o mens personals. Permet tanben a cadun de s’exprimir, de partejar sas idèas, de criticar, pertot e sens relambi.

Los artistas jògan amb aquelas donadas amolonadas, las rendon visibles o invisibles, mesclant a l’encòp l’intime e lo collectiu, lo privat e lo public, lo real e la ficcion, lo sensible e la tecnologia.


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.