persona everyware

Detalh de l'afica de la mòstra Persona Everyware

Lo COR (Centre Occitan Ròcaguda) a la fin del mes de febrièr sul sieu site presentava la mòstra Persona Everyware.

Persona Everyware

Dempuèi lo 8 de febrièr, lo Centre d’Art contemporanèu Le Lait vos prepausa una mòstra que recampa las òbras de 8 artistas : Persona Everyware.

« Persona », per la masca, o pel personatge tipe, fictiu, dotat de caracteristicas especificas.

« Everyware », neologisme compausat de l’anglés everywhere (pertot), e hard/software (material informatic), per designar l’informatic omnipresent.

A l’epòca del numeric, los artistas s’interèssan al ben comun, a l’anonimat e a la (des)construccion de l’identitat. Dins la vida vidanta, lo numeric pren de mai en mai de plaça : novèlas tecnologias numericas, desvolopament de l’intelligéncia artificiala, las rets socialas, los aparelhs connectats...

Amb aqueles otisses, las informacions son accessibles a totes, e circulan de preissa : tèxtes, imatges, vidèos, mai o mens personals. Permet tanben a cadun de s’exprimir, de partejar sas idèas, de criticar, pertot e sens relambi.

Los artistas jògan amb aquelas donadas amolonadas, las rendon visibles o invisibles, mesclant a l’encòp l’intime e lo collectiu, lo privat e lo public, lo real e la ficcion, lo sensible e la tecnologia.


Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.