Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.

Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.

Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.

Dempuèi mai de 30 ans, las escòlas Calandretas escolarisan de mainatges de 2 ans e mièg fins a 11, sens balhar de nòtas. Lo sistèma de las cenchas de colors foguèt inventat per Fernand Oury, sul modèl de las colors de judo.

Son avantatge principal es d'èsser mai independent del jutjament del mèstre e de metre l'enfant d'un biais plan mai sanitós en responsabilitat de sos aprendissatges. Las competéncias de se ganhar dins cada matèria son classificadas dins un referéncial, a la disposicion de totes. Cada escolan se pòt entrainar als exercicis de la cencha d'en dessús, ajudat pels autres e pel regent.

Pels pichonets, la mesa en plaça de las cenchas es mai problematica e lo referencial de còps tròp aluenhat de çò que se passa realament dins la classa. En mai, es plan interessant que la vida del grop pòsca metre en valor los ponches fòrts de cadun a cada moment.

Es la tòca del quasèrn de capitadas. Seguís lo principi dels quasèrns d'autonomia qu'ajudan lo mainatge a gerir el-meteis sa progression dins lo dispositiu del trabalh individual coma amb los fichièrs Freinet. La tòca n'es de relevar las capitadas de cadun, tant pichòtas que pòscan èsser per nosautres e de las partejar amb los autres.

Las cenchas de nivèl son adaptadas a una progression fina de cada mainatge, respèctan lor ritme d'aquisicion, mas, particularament en mairala, lo dispositiu de "capitadas" permet la presa en compte del ritme singular de cadun dins lo dispositiu del grop. Illustra perfièchament un concepte de la Pedagogia Institucionala : l'articulacion dinamica del ieu/nos.

Questionarem dins nòstre estudi aqueles dos dispositius, los metrem en perspectiva amb las experimentacions de validacion per portfòlio pels estudiants d'APRENE e de portfòlio dels escolans.

Annia Pla e Irena Pradal


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.