Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.

Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.

Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.

Dempuèi mai de 30 ans, las escòlas Calandretas escolarisan de mainatges de 2 ans e mièg fins a 11, sens balhar de nòtas. Lo sistèma de las cenchas de colors foguèt inventat per Fernand Oury, sul modèl de las colors de judo.

Son avantatge principal es d'èsser mai independent del jutjament del mèstre e de metre l'enfant d'un biais plan mai sanitós en responsabilitat de sos aprendissatges. Las competéncias de se ganhar dins cada matèria son classificadas dins un referéncial, a la disposicion de totes. Cada escolan se pòt entrainar als exercicis de la cencha d'en dessús, ajudat pels autres e pel regent.

Pels pichonets, la mesa en plaça de las cenchas es mai problematica e lo referencial de còps tròp aluenhat de çò que se passa realament dins la classa. En mai, es plan interessant que la vida del grop pòsca metre en valor los ponches fòrts de cadun a cada moment.

Es la tòca del quasèrn de capitadas. Seguís lo principi dels quasèrns d'autonomia qu'ajudan lo mainatge a gerir el-meteis sa progression dins lo dispositiu del trabalh individual coma amb los fichièrs Freinet. La tòca n'es de relevar las capitadas de cadun, tant pichòtas que pòscan èsser per nosautres e de las partejar amb los autres.

Las cenchas de nivèl son adaptadas a una progression fina de cada mainatge, respèctan lor ritme d'aquisicion, mas, particularament en mairala, lo dispositiu de "capitadas" permet la presa en compte del ritme singular de cadun dins lo dispositiu del grop. Illustra perfièchament un concepte de la Pedagogia Institucionala : l'articulacion dinamica del ieu/nos.

Questionarem dins nòstre estudi aqueles dos dispositius, los metrem en perspectiva amb las experimentacions de validacion per portfòlio pels estudiants d'APRENE e de portfòlio dels escolans.

Annia Pla e Irena Pradal


Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.