Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.

Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.

Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.

Dempuèi mai de 30 ans, las escòlas Calandretas escolarisan de mainatges de 2 ans e mièg fins a 11, sens balhar de nòtas. Lo sistèma de las cenchas de colors foguèt inventat per Fernand Oury, sul modèl de las colors de judo.

Son avantatge principal es d'èsser mai independent del jutjament del mèstre e de metre l'enfant d'un biais plan mai sanitós en responsabilitat de sos aprendissatges. Las competéncias de se ganhar dins cada matèria son classificadas dins un referéncial, a la disposicion de totes. Cada escolan se pòt entrainar als exercicis de la cencha d'en dessús, ajudat pels autres e pel regent.

Pels pichonets, la mesa en plaça de las cenchas es mai problematica e lo referencial de còps tròp aluenhat de çò que se passa realament dins la classa. En mai, es plan interessant que la vida del grop pòsca metre en valor los ponches fòrts de cadun a cada moment.

Es la tòca del quasèrn de capitadas. Seguís lo principi dels quasèrns d'autonomia qu'ajudan lo mainatge a gerir el-meteis sa progression dins lo dispositiu del trabalh individual coma amb los fichièrs Freinet. La tòca n'es de relevar las capitadas de cadun, tant pichòtas que pòscan èsser per nosautres e de las partejar amb los autres.

Las cenchas de nivèl son adaptadas a una progression fina de cada mainatge, respèctan lor ritme d'aquisicion, mas, particularament en mairala, lo dispositiu de "capitadas" permet la presa en compte del ritme singular de cadun dins lo dispositiu del grop. Illustra perfièchament un concepte de la Pedagogia Institucionala : l'articulacion dinamica del ieu/nos.

Questionarem dins nòstre estudi aqueles dos dispositius, los metrem en perspectiva amb las experimentacions de validacion per portfòlio pels estudiants d'APRENE e de portfòlio dels escolans.

Annia Pla e Irena Pradal


Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.