Lo .pdf del programa es aquí.
Dijòus 21 de julhet
OJC / 15:00 - Teatre e musica
→ DE PARAULAS E DE NÒTAS PER LA TROPA QUATR'À STROPHES
L’ensemble Quatr’à Strophes, compausat de Mathilde Comoy-Robert (violoncèla), Fabienne Landès (flaüta traversièra), Emilie Marzilli (acordeon) e Ann Conoir (recitanta), totas ensenhairas al Conservatòri a Raiament Departamental de l’Avairon, presenta un espectacle inedich : De paraulas e de nòtas.
Aquelas quatre artistas son passionadas de musica e de literatura. Nos prepausan una passejada musicala amb de tèxtes de Prévert, Nougaro, Francis Jammes... alternant poèmas e musicas (melodias tsiganas, musica dels Balcans, musicas de films e musica classica).
Aquel espectacle que mescla musica viva e poesia es portat per un trio inedich (flaüta traversièra, acordeon e violoncèla) e una recitanta. Las quatre femnas balhan una existéncia carnala a aqueles tèxtes exigents e malicioses.
SCÈNA JARDIN / 17:00 - Musica
→ PIAK
Piak es nascut en 2009 del rencontre de Florian Nastorg, Bertrand Fraysse e Julien Gineste, tres musicians de las scènas noise, jazz e de musica improvisada avaironesas e tolosanas.
Banhat de free jazz, de noise e de musicas tradicionalas divèrsas amb lor foncion de celebracion, lo trio jòga una musica rituala pas luènh de la transa, non demonstrativa, viscuda del dedins e mai siá una musica que peta, una musica d'ambients fargada a marteladas pels saxofòns e per la batariá, e que va del deluvi volcanic al dròne pus tèune. PIAK pausa l'energia e la matèria al centre d'un prepaus vertadièrament collectiu.
SCÈNA JARDIN / 18:00 - Inauguracion del festival
SCÈNA BALÈTI / 18:30 - Bal
→ BAL O'GADJO
Bal O’Gadjo se mena la barca sus una èrsa descabestrada de musicas de l’Èst. Es tanben un brave vent del Sud que los buta e que lor permet de menar dins la dança un public breçat par las cadéncias calorosas.
Dempuèi 2005, los musicaires e las musicairas seguisson la dralha de la dubertura e del rencontre entre las musicas e los cants tradicionals del mond. Se son tenguts a la rega per fargar sièis albums de longa noirits pel camin que cadun poguèt prene. Espècias d’Orient, vam balcanic, malt e brumas irlandesas, nos menan dins un road music destrigat e creatiu !
GRANDA SCÈNA / 20:00
→ COCANHA
Doas voses particularas se mesclan dins una polifonia ipnotica portada per la pulsacion dels tomtoms, dels pès e de las mans. Cara contra cara, las doas musicianas deslargan, complementàrias, caduna sa personalitat vocala.
Las voses s'entrebescan dempuèi dètz ans de mercé lor complicitat artistica. Cocanha cultiva lo minimalisme, la sinceritat d’un son acostic tengut per de percussions amplificadas e tot aquò buta lo mond dins la dança. Amb la lenga occitana, es coma se jogavan a l'ostal e i cèrcan de longa de temperaments e de sonoritats particularas.
Cocanha posa dins lo repertòri tradicional occitan, tòrna sortir dels trastes de causas vièlhas e lor fa prene lor plaça dins lo fial de l’oralitat.
→ ALIDÉ SANS
Una votz a flor d'aiga, un repertòri fargat de matèrias acosticas : entre Occitània e Catalonha, Alidé Sans cultiva la particularitat de sas montanhas aranesas.
Noirida de poesia libertària, Alidé marida de ritmes universals (soul, rock, hip-hop...) a la lenga occitana, portada per un vam descabestrat e luminós.
→ LA MAL COIFFÉE
La Mal Cofada tòrna levar lenga contra totas las dominacions, colonialas, nacionalas, economicas, mediaticas… Amb sa polifonia e sas percussions, nos conta çò que sèm nautres, monde d’aicí, o puslèu monde que vivon aicí, en Lengadòc amb los nòstres eretatges, las nòstras istòrias particularas. Amb la lenga occitana totjorn viva, tojorn a cantar, totjorn prèsta a bramar sas solidaritats, e a se noirir de totas las emancipacions e resisténcias popularas de pel monde.SCÈNA APRÈS / 01:00
→ SOUFI AUBRAC
Dj Soufi Aubrac maneja l’art de s'escambarlar sus rega vinila. Sabenta, o piotassa, la joglariá se met al servici de la dança e de la fèsta. Mai que d'encadenaments de tròces, la mescla es « mesclassatge », un bolhon de cultura de longa a la ronça.
Lo pòst punk s’esclafa sus la valsa, la borrèia buta al cuol lo dancehall, la rumba leca los tempes de la trap, l'escotisha endralha los passes del maloya e tot aquò dessenha d’impertinentas cartografias musicalas.
Divendres 22 de julhet
ESPACI EDITORS / 9:30-10:30 - Dejunar literari
→ PLAÇA A LAS FEMNAS !
Un còp fa pas lei, los aperitius literaris venon los « dejunars literaris ». Prendretz ben un briat de literatura amb lo vòstre cafè ?
Lecturas e encontres a l’entorn de la literatura occitana d’uèi amb los sieus autors e las siás autoras.
ARCHIUS DEPARTEMENTALS / 11:00 - Musica
→ SARAÏ
Amb Juliette Minvielle, Sophie Cavez e Baltazar Montanaro.
A partir de poèmas escriches per Aurèlia Lassaca e d'una seleccion de tèxtes causits dins los fonses del CIRDÒC – Institut occitan de cultura, lo trio, compausat de Juliette Minvielle, Sophie Cavez e Baltazar Montanaro, abordarà la feminitat dins çò qu'a de mai dirècte, del punt de vista de las femnas e pas fantasmada pel prisma dels òmes.
Articulada a l'entorn de la votz de Juliette Minvielle (cant e tambornet), la construccion musicala serà basada sul dialòg e sus las proposicions comunas, a egalitat. Mentre que la diversitat musicala propausada per Sophie Cavez se maridarà amb la votz e las percussions de Juliette, lo violon bariton jogarà lo ròtle de ligam dins las bassas, coma testimòni d'aquel dialòg.
La musica de Saraï se vòl contemporanèa, populara al sens de la proximitat amb la tèrra, lo pòble, sociala e universala dins son discors.
OJC / 15:00 - Teatre
→ MA GRAND ES UNA FACHILIÈIRA per Chantal Ferrier
Chantal Ferrier nos conta d'istòrias per portar la paraula de las femnas qu'èran aicí abans ela, de sa familha, de son entorn o de son vilatge natal de Losera. Las que justament lo mond lor disián sovent « Taisa-te », o mai « cala-te » alara qu'avián tantas causas a nos aprene.
Mescla tres contes de Roger Lagrave als racontes qu’a escriches sus aquela transmission. Chantal Ferrier deu a totas aquelas femnas sa plaça e sa libertat. Es « una masca coma las autras ».
SCÈNA JARDIN / 17:00 - Musica
→ SOURDURE
Demòra a Tièrn, lo musicaire sanaire Sourdure transforma lo repertòri tradicional occitan amb sas maquinas.
SCÈNA BALÈTI / 17:30 - Bal pels drollets e per las drolletas
→ HUMPTY DUMPTY
Avètz los enfants que demòran aquí pels passes, plantats coma de piquets quand los volètz far dançar ? Los volètz veire bramar, cantar, sautar ?
Humpty Dumpty, plan melhor que la bom e plan melhor que lo quatre oras d’anniversari, es le concèrt pel jove public que daissa pas cap d'enfant assetat per tèrra ! Quaranta cinc minutas de pestacle, un viatge entre comptinas occitanas e reggae jamaïcan !
SCÈNA BALÈTI / 18 h 30 - Bal
→ TRENCADIT
Banhats de musicas e danças tradicionalas de Gasconha, los musicaires de Trencadit s'asondan vèrs lors influéncias rock e electronica. Una musica pop(ulara) de rifs, de transa e de saturacion per un bal descabestrat.
GRANDA SCÈNA / 20:00
→ MAURESCA FRACÀS DUB (OC)
Cal festejar los 20 ans ! Los Mauresca son totjorn aquí : fòrts de lor istòria, implantats coma jamai, aicí, mas ja endacòm mai.
Totjorn prèstes, sens engana, vertadièrs, pausan lo son lor. Las valisas plenas de rimas, de maquinas e de pòrtavoses : desbarcan amb de potingas contra lo tristum, que per eles, a cada còp : « la musica es una medecina » !
Amb eles, son d’amics que venon a l’Estivada e que pòrtan dins la saca totes los ingredients indispensables de l’Occitania liura e salvatja.
→ GOULAMAS’K
Cantarem e dansarem jols la luna roja ! Los Goulamas'K son sus la virada de lor album Luna Roja sortit en 2021.
Goulamas'K, es un ska rock trad unic, fòrt e arderós, una lucha festiva dins la ràbia e la poesia, ont los instruments tradicionals son convidats sens vergonha a costat d'envoladas metal. De musicaires multiinstrumentistas passan del sax a la gralla, de la trompeta al sac de gemècs, del clavièr al bozoki, lo tot pimentat per una preséncia del flabiòl de las fòrtas.
Lo cant, sus de tèxtes engatjats en occitan, catalan e francés e als còrs agropaires, es lo mèstre d'òbra d'aquela energia bruta e contagiosa. Goulamas'K es un grop indefugible de la scèna occitana. Amb mai de 20 ans de bolèga, son terrenh de jòc es lo live, lo concèrt, ont se sortís las tripas e mai que mai a l’Estivada !
→ NUX VOMICA
Convidats e convidadas a dintrar dins l’univèrs dels Nux al ritme de lor Carnaval, de lor apèl a la dança, nos reconeissèm e nos deslargam entre amics lo temps d’un concèrt. Musicas acosticas, electronicas, Sound system, balèti, pifre a la salça carnavalesca, entre tradicion e modernitat, los Nux vomica pòrtan una cultura generosa, miralh d’un mond de Mediterranèa.Nos i agradam, nos i carram quitament, nos i tornam trobar totes e totas gràcia a aquelas istòrias popularas que nos dison que fa de ben de nos agropar.
Imne a la resisténcia, Manda ! lo novèl espectacle dels Nux pel plaiser d’èstre ensems ! Issa !
SCÈNA APRÈS / 01:00
→ BANASTE SOUND SYSTEM
Lo Banasta sound system es l'encontre de Renèze e Racky. Racky a las maquinas balha un live d’instruments hip-hop original e descalat e Renèze se càmbia en MC Mèstre Cubi per caufar la sala e vos durbir lo micro.
Deslargatz-vos !
Dissabte 23 de julhet
ESPACE EDITORS / 9:30-10:30 - Dejunar literari
→ POLAR E THRILLER A L'ONOR
Un còp fa pas lei, los aperitius literaris venon los « dejunars literaris ». Prendretz ben un briat de literatura amb lo vòstre cafè ? Lecturas e encontres a l’entorn de la literatura occitana d’uèi amb los sieus autors e las siás autoras.
ARCHIUS DEPARTEMENTALS / 11:00 - Musica
→ SERR TRIO
Amb Clément Gauthier, Thomas Lippens e Guilhem Lacroux. En arab, Serr es lo secrèt. En occitan, Sere, es la clartat matinala. Lo projècte musical Serr propausa la fusion en clar-e-brun de l’ombra e del lum, nocions tan caras als trobadors, per fin de desvelar çò que pòt pas èsser agachat en fàcia, en enigmas, jòcs de mots e d’imatges...
Sus la basa d’un ensemble de cansos eretat dels trobadors, los artistas se lançan dins una quista que questiona lo sens poetic prigond d’aquel repertòri tanplan coma son ligam amb la musica : modalitat, oralitat, periodicitat. Motz e so, lo mot e lo son.
OJC / 15:00 - Teatre
→ PONT DE VIAUR. JUIN 1944
Amb Flavia Castagné et Joan-Loís Cortial. Mesa en scena : Ives Durand, costumes : Sarah Langner. Una pèça tirada de faches vertadièrs.
Lo 29 de junh de 1944 lo Pònt-de-Salars (12) foguèt salvat de la maselada de mercé lo coratge del sieu Cònse, Joan Amans, qu’entravèt l’accion de la Gestapo encargada de metre lo fuòc al vilatge.
L’autor, Joan-Loís Cortial, a escricha una ficcion que lo mena al delà del simple raconte dels eveniments. Los resistents en embuscada, un dròlle alemand empegat dins las joinessas itlerianas, un enfant josieu que vendrà caçaire de nazis... sens oblidar la terror de la populacion presa en ostatge. La pèça debana son fial : quora l’un quora l’autre, l'actritz e l'actor donan vida a un dotzenat de personatges. Fan viure, per la melhor denonciar, aquela pintura de la foliá umana.
SCÈNA JARDIN / 17:00 - Musica
→ FEM COLLECTIU
Aquel biais de far se situa dins las musicas improvisadas, repetitivas e contemporanèas. Al fial d’una polida esquilada de carrièra, los tres pastres sens bèstias menan lo campanofòn per desplegar una musica particulara, entre Batucada de pòcha, Gamelan dels alpatges, e carivari.acions armonicas a l'entorn del mond musical del pastoralisme occitan.
SCÈNA BALÈTI / 18:30 - Bal
→ BAL DEL LOP QUINTET
Dempuèi 2002, Guillaume Lopez a jogat sus mai d'un parquet, dins divèrsas formacions : Brotto Lopez, Montanha Negra, Cie Christian Vieussens, Los D’enloc, Thouxazun, Votz en bal, Le Grand Bal... Lo Bal del Lop quintet es un florilègi dels 20 ans de bal. (Cal dire Lop, coma la bèstia).
A l'entorn de son repertòri a dançar, lo cantaire Guillaume Lopez convida quatre personalitats indefugiblas : Anne-Lise Foy, Clément Rousse, Thierry Roques e Simon Portefaix. Entre compausicions e melodias tradicionalas de Carcin e de Gasconha, aquel novèl quintet de bal vos buta a vos bolegar lo...
GRANDA SCÈNA / 20:00
→ BARRUT E CXK
En 2019, dins un bòsc prigond e sornarut dels Nauts Pirenèus, Barrut crosèt CXK. BARRUT, es un fial tibat al dessús del trauc. L’armonia nos empacha de tombar. Las voses s'entrebescan. Compausat de tres cantairas, quatre cantaires e un percussionnista, venguts de las ribas del nòrd de Mediterranèa, Barrut rebala pels camins e rotas, e los còrs se meton a batre. Demoram penjats a lors pòtas, trantolants de compés, a l’escota dels cants fòrts que mormolharàn a nòstras anmas.
Cerquetz pas a comprene, e daissatz-vos enfachinar d'aquela polifonia. Las 7 voses montan dins una armonia subtila e una fòrça emocionala, posan lors energias dins l’origina dels cants polifonics e los maridan als ritmes potents de percussions agusadas e podadas dins la ròca.
CXK es lo païsan de Roergue que canta dins l’èrm californian. Lo duo s’inspira de la transa del bal occitan e lo mescla al rock stoner per un resultat fòrt bravament enrasigat e francament « pren lo-te pel morre ». L’un potingat al plaser tripal de cantar dins una lenga mespresada e l’autre dins la necessitat de se jogar la vida a cada petatge de bagueta, lo parelh en mòda afrontaire s’adreça al public al biais d’un ON/OFF frontal.
Perqué cantar en occitan ? CXK aima de respondre per una autra question : « Perqué seriá pus normal de cantar en anglés alara que sèm nascuts, l'un en Dordonha e l'autre dins l'Avairon ? » Alara, plan solide, l'encontre entre los dos grops farga una alquimia quasi immediata e magica de la mescla de la polifonia e del stoner.
Los borborigmes cracinaires, lo son saturat e la batariá caluda de CXK agradèron sulpic als Barrut, que se reconeisson de la familha dins aquela energia descabestrada.
→ DE LA CRAU
De la Crau es la novèla formacion de Sam Karpenia. Dempuèi 20 ans traça una rega prigonda e inedicha dins lo païsatge sudista de la folk rock pòst modèrna.
De l’infèrn industrial de Fòs de Mar a la riba arlesiana de Ròse, la Crau – darrièra estepa d’Euròpa occidentala – fa lo lièch de son real. Sa rasposa votz-signatura empusa de londanhs cosinatges amb un blues que te pren las tripas, un rock poetic o un cant occitanizat.
SCÈNA APRÈS / 01:00
→ LE GROUPE ÉLECTROGÈNE
Sortits d’un collectiu de dj’s de divèrs asuèlhs, Karol e DJ Scratchy, prepausan un torn del mond amb de musica electrotradicionala.
