L’ensenhament bilingüe occitan-francés a la crosada dels camins. Resumit de la contribucion de Patrick Couffin (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’ensenhament bilingüe occitan-francés tre son origina foguèt pausat, benlèu embarrat dins un apròchi doble, d’un band una paraula publica, associativa o institutionala, sovent incantatòria, de l’autre una practica que sa diversitat e mai son quotidian demorèron plan esconduts, coma doas caras antinomicas.

Cossí s’es creat e fondat aquel ensenhament ? Quinas foguèron son evolucion e sas practicas ? Ont n’es uèi, pauc mai de vint ans aprèp sa creacion ?

1 - Una vertadièra politica lingüistica per l’occitan ?

Maldespiech una critica recurrenta dels mitans occitanistas sus la flaquesa de las iniciativas politicas per afortir l’ensenhament de l’occitan, se pòt considerar l’existéncia d’una vertadièra politica linguistica articulada en 3 tempses istorics :

1.1 - de la Lei Deixonne a la circulària Savary : las basas
1.2 - de la Lei Jospin al CAPES : l’experimentacion bilingüa, la professionalizacion
1.3 - tre la circulària Darcòs : un estatut per l’ensenhament bilingüe

2 - L’ensenhament bilingüe occitan-francés.

Entre sa creacion en domeni lengadocian en 1989 e uèi, los efectius de l’ensenhament bilingüe occitan-francés an crescuts d’un biais important que ça que la es pas vertadièrament sufisent per èsser representatiu. Dins lo mème temps, parallelament a una multitud d’assages pedagogics, los ensenhaires an aquesit un estatut vertadièr.

2.1 - assag de quantificacion : d’efectius significatius o derisòris ?
2.2 - practicas d’ensenhament : eclectisme e professionalizacion dels ensenhaires

3 - A la crosada dels camins : generalizacion o limitacion de l’ensenhament bilingüe ?

Uèi, en 2011, de problematicas se pausan que correspondon a cadun dels punts evocats e pòdon èsser tant de punts de flaquesa :

- de saupre se l’ensenhament bilingüe se pòt despartir de l’apròchi psicologic del lengatge (apròchi plan reductor)
- de saupre s’a los mejans d’èsser mai qu’una veirina
- de saupre se se pòt vertadièrament definir una didactica e d’otisses especifics

3.1 - los mejans (personal, quadre didactic)
3.2 - Un estatut e un quadre de tornar definir (fondament e objectius ; legibilitat del cursus e plaça dins un cursus escolar complet)


Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).