translation-euFrancismes, italianismes, espanholismes, e benlèu occitanismes... dins de tèxtes en anglés. 

Los tèxtes escriches per l'administracion europèa son plan sovent en anglés e dins un anglés... de còp... de farlabica !

Lo secretariat general europèu per la traduccion prepausa un document per ajudar los escrivans a melhorar lor mestreja de la lenga anglesa e n'aprofiècha per discutir sus çò qu'es la lenga anglesa, los sieus dialèctes e estandards (Britanic, Irlandés, Australian, Canadian, Indian, Jamaican, Singaporian, etc.) 

Lo document nos balha l'exemple de çò que pòt venir una lenga emplegada per una microcomunitat copada dels locutors : un lexic autre apareis que truca los locutors naturals e perturba la comunicacion ; situacion plan coneguda en occitan. Tanben de notar la question que pausa lo document : What do we mean by english ?

Lo document : [Brief list of misused english terms in EU publications]


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.