Un article de Gèli Grande dins Lo Lugarn - numèro 61 - 1997

Parlar o comunicar ?

"Lenga vernaculara : lenga parlada sonca al dintre d’una comunautat. Lenga Veïculària : lenga de comunicacion entre de comunautats d’una medisha region que an de lengas mairalas desparièras". ço ditz lo Petit Larousse.

Aquo vòl dire qu’un occitan qu’emplega la siá lenga, parla. Del temps qu’un autre que passa al francés comunica.

Se contunham la logica d’aqueste rasonament e s’imagenam un francés aprenent l’occitan, se se’n servís parla e comunica pas.

Quand de franceses de lenga de natura la charran que fan ?

Parlan ou comunican ?

Una Lenga Veiculària es pas qu’una lenga vernaculara qu’a lo poder politic, economic e social de n’estrassar d’autras que ne son desprovesidas.

Plan vertat es qu’una lenga correspond a un biais de veire lo monde e qu’un diccionari n’es lo rebat.

Gèli Grande


Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.