En 2012 l'editor Letras d'òc tornava publicar lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Per l'ocasion, l'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.
Lo divendres 18 de setembre de 2020 a 18h30 a Pàmias l'IEO d'Arièja organiza una conferéncia de Sèrgi Viaule.
Se dabana del 4 de setembre fins al 2 d'octobre de 2020 a Lesinhan la mòstra fotografica Secret de l'èrba. Las òbras son de Georges Souche.
Dins lo libre qu'accompanhava la mòstra Notre Occitanie, Claude Sicre tornava sus la nocion de « província ».
Los corses d'occitan a Juvinhac, Saussan, Lodèva e Sant Guilhem, reprenon.
En 1972 la redaccion de la revista Vida Nòstra donava la paraula a Marcèu Esquieu.
En 1972 la redaccion de la revista Vida Nòstra entrevistava Fèlix-Marcèl Castan.
L'IEO aprèsta la plega de 2020. Es en soscripcion entrò a la fin del mes d'octobre.
Lo Centre Occitan Ròcaguda fa sa dintrada.
Setembre de 2020, l'IEO d'Avairon comunica.
La region Occitània organiza la mòstra Notre Occitanie. Las òbras son de Hervé Di Rosa, los tèxts de Claude Sicre.
L'IEO d'Avairon organiza cada an una passejada occitana. Ongan se farà lo dissabte 26 de setembre de 2020 sus Aubrac. L'eveniment es dubèrt a totas e a totes pel plaser de descobrir e de parlar la lenga nòstra.
Un article paregut dins la revista Viure numèro 4 en 1965.
Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.
Pichon istoric de la societat Macarèl.
Dempuèi qualques ans lo grop La Beluga trabalha son repertòri.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.