Setembre de 2020, l'IEO d'Avairon comunica.
La region Occitània organiza la mòstra Notre Occitanie. Las òbras son de Hervé Di Rosa, los tèxts de Claude Sicre.
L'IEO d'Avairon organiza cada an una passejada occitana. Ongan se farà lo dissabte 26 de setembre de 2020 sus Aubrac. L'eveniment es dubèrt a totas e a totes pel plaser de descobrir e de parlar la lenga nòstra.
Un article paregut dins la revista Viure numèro 4 en 1965.
Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.
Pichon istoric de la societat Macarèl.
Dempuèi qualques ans lo grop La Beluga trabalha son repertòri.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1965 a la demanda de la redaccion de la revista Viure Renat Nelli respondiá a la question : Cossí sètz vengut a l'occitanisme ?
Dins son prefaci a Soubenis et Mescladis Justin Bessou conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana.
Dins aquel pichon prefaci Robèrt Lafont presentava lo trabalh d'Enric Espieut sus l'istòria occitana.
Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.
Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.
Alara que veniá de morir en 2015 lo site de l'IEO d'Avairon rendiá omenatge a Ives Roqueta.
Un articles de Ramon Chabbert ont tornava sus una error facha regularament pels francofòns quand s'exprimisson en occitan.
Gilbert Lafage conta Lo pol e la poma d'aur.
Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.
