Setembre de 2020, l'IEO d'Avairon comunica.
La region Occitània organiza la mòstra Notre Occitanie. Las òbras son de Hervé Di Rosa, los tèxts de Claude Sicre.
L'IEO d'Avairon organiza cada an una passejada occitana. Ongan se farà lo dissabte 26 de setembre de 2020 sus Aubrac. L'eveniment es dubèrt a totas e a totes pel plaser de descobrir e de parlar la lenga nòstra.
Un article paregut dins la revista Viure numèro 4 en 1965.
Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.
Pichon istoric de la societat Macarèl.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
En 1965 a la demanda de la redaccion de la revista Viure Renat Nelli respondiá a la question : Cossí sètz vengut a l'occitanisme ?
Dins son prefaci a Soubenis et Mescladis Justin Bessou conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana.
Dins aquel pichon prefaci Robèrt Lafont presentava lo trabalh d'Enric Espieut sus l'istòria occitana.
Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.
Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Alara que veniá de morir en 2015 lo site de l'IEO d'Avairon rendiá omenatge a Ives Roqueta.
Un articles de Ramon Chabbert ont tornava sus una error facha regularament pels francofòns quand s'exprimisson en occitan.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.
Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.
Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.
Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.