Del 19 al 22 de febrièr de 2020 al Teatre Le fil à plomb de Tolosa, Florant Mercadier presentava son espectacle L’Occitanie pour les Nuls.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano Catalan, organiza al mes de març de 2020 un cors sus las dònas que luchèran per la defença de la lenga e de la cultura occitana.
Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.
En 2014 se debanèt a Lhèida lo congrès de l'AIEO amb per tema Occitània en Catalonha : de tempses novèls, de novèlas perspectivas.
En 2011 los editors de la revista Lenga e país d'òc consacravan un numèro doble a Robèrt Lafont.
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.
En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.
Lo 12 de febrièr de 2020 dins l'encastre de las conferéncias DUOC Patrick Sauzet presentarà a La Topina son diccionari de pòcha paregut en 2019 a cò de Yoran.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.
Coma cada ans dempuèi mai de dètz ans se debanana a Tolosa las conferéncias dichas DUOC : Conferéncias dels Dimècres universitaris occitan e catalan.
Coma cada an, lo cercle IEO del Vilafrancat vos convida a las Setmanas Occitanas. L'eveniment se debanarà ongan del 1èr al 26 de febrièr de 2020.
Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.
En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.