Coma cada an se farà la pujada al Pòrt de Salau.
Ongan es lo dimenge 5 d'agost que se debanarà aquel eveniment organizat pel CAOC e l'association ASPIC.
La vila de Tolosa Dins lo sieu magazine d'informacion del mes de julhet de 2018 à Toulouse presentava una entrevista d'Emmanuelle Robert, guida a Tolosa. L'article :
Del 1 de junh al 14 de julhet de 2018 se teniá en Itàlia dins las Valadas Occitanas l'eveniment La transmission de la lenga a travèrs...
Coma o ditz lo títol s’agissiá de propausar de leiçons d’aprendissatge de la lenga occitana de diferentas manièras.
La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.
Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.
L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».
L'estiu nos convida a balar amb sos festenals, concèrts e autras manifestacions festivas.
Lo magazine de la region Occitània de julhet de 2018 torna sus la tradicion occitana del balèti e suls eveniments prevists.
L'estivada de Rodés s'aprèsta. Del dijòus 19 de julhet al dissabte 21 tres jorns d'animacions :
concèrts, conferéncias, discutidas, balètis... Aicí lo programa.
Dins lo sieu magazine d'informacion del mes de
junh de 2018 à Toulouse la ciutat mondina comunica
sus las activitats culturala de la fin del mes de junh.
Tolosa se celèbra en òc !
Del 23 al 25 de junh, tres jorns de concèrts, danças e reconstitucion per festejar l’istòria e las culturas de la Vila Ròsa.
L'Ostal Sirventés de Carcassona organiza del 2 al 13 de julhet de 2018, a l'Ostal Sirventés (79, la Trivala, a Carcassona) lo Sirventés d'Estiu.
L'eveniment marca lo remembre del 25 de junh de 1218, data istorica ont, amb la mòrt de Simon de Montfòrt al pè de las muralhas de Tolosa, se dobrissiás pels païses occitan un temps d'espèr après nòu annadas d'una Crosada sagnosa.
Junh de 2018 – La vila de Tolosa publica lo
programa de las activitats festivas de l'estiu e per
l'ocasion comunica en occitan.
Tolosa Occitana
En 1218, los Tolosans meton fin al sèti menat pels Crosats e religan aital amb lo periòd de borbolh e de riquesa culturala que caracterizava la vida de la ciutat occitana abans la Crosada. Brilhanta, la civilizacion illustrada pels Trobadors servís de ligam entre lo passat Antic e la Renaissença que se sarra, mercés, tanben, als ligams establits amb las culturas presentas sul territòri.
« Dins un mond ont las lengas se son bastidas en fortalesas, entre de frontièras tancadas mentalament, nosautres dobrissèm pedagogicament la comunicacion naturala de las paraulas e dels èimes. Es plan significatiu que l’aventura de l’escòla de la reconquista umanista e del bonaür cultural, de la dobertura de l’enfant al mond e a l’Autre, vòli dire las Calandretas, se capèle uèi en latinitat.
« Catalans e Occitans, cossí nos sentèm plan breçats sus l’Arc, dins la Breçòla, entremitan las lengas latinas, sòrres de lach, a popar una Loba venguda pacifica !
Lo Retrach de la Barona de Crussòl es una òbra de la pintora Élisabeth Vigée le Brun (1785). Es expausada al Musèu dels Augustins de Tolosa dins lo Salon Blanc.
Sul libre d'Enric Mouly Al Cant de l'Alauseta
Se debana a Albi del 2 de junh al 31 de julhet de 2018 al
Centre Cultural Occitan de l'Albigés la mòstra Emili Rieux e
la lenga occitana.
L'ocasion de ne saupre un pauc mai sus de particularitats arquitecturalas pròprias a la ciutat, e sus Emili Rieux un dels actors de la respelida occitana en Albigés.
A l'escasença del XIen congrès de l'AIEO en 2014, Joan-Ives Casanòva balhèt un conferéncia titolada : Mirau de l'escritura e escritura dau mirau : la literatura occitana de uèi.
Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.