L'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO) debuta al mes de novembre de 2021 un cicle de visioconferéncias : Los dimars de l'OPLO.

Per cadun d'aquestes eveniments un o una cercaira aurà carta blanca per presentar un aspècte de sa recèrca en ligam amb la lenga nòstra.

Lo dimars 23 de novembre de 2021 a 18h es Alexander Sigmund de l'universitat de Viena (Àustria) que s'interrogarà sus l'avenidor de l'ensenhament de l'occitan.

Alexander Sigmund sostenguèt en 2019 una tèsi en sociolingüistica occitana. Aquí presentava una analisi dels enjòcs e de las possibilitats de l’ensenhament institutionnalizat de l'occitan en Franca. Es dempuèi 2019 cargat de cors de lenga occitana a l’Institut de Lengas Romanicas de l’Universitat de Viena.

Una visioconferéncia, Los dimars de l'OPLO, es prevista cada trimèstre.

Visioconferéncia OPLO novembre de 2021


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.