Un veïcul de la societat EasyMile

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica amb la preséncia de la societat Airbus, es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Los veïculs de deman seràn de mai en mai autonòm, çò que demanda als actors de la filièra, ja en cors de desvolopament, de mestrejar l'informatica, l'electronica e la robotica, de competéncias que lo sector de l'aeronautica desvolopèt.

La preséncia d'escòlas d'engeniaires (ISAE-Supaero, INP, INSA), d'universitats (Paul Sabatier) e de laboratòris de recèrcas de renomada internacionala (IRIT, Laplace, LAAS) o de malhums dedicats a l'inovacion (Aerospace Valley, IRT Saint-Exupéry, CEA Tech) augmenta encara l'atractivitat de la plaça.

A Tolosa son presents d'òmes e de femnas a mand de participar a aquela revolucion dels transpòrts.

De regropaments d'entrepresas existisson ja, coma Automotech per l'automobila, Mipirail pel ferroviari, Robotics Place per la robotica o encara Prismus per la defensa e la securitat. An per objectiu de favorir los escàmbis. Recampan un nombre important d'entrepresas de la region e son a se federar.

Podèm citar coma actor Actia Group en electronica o encara EasyMile plan conegut per son veïcul autonòm lo EZ10 ja en activitat dins mantuns païses.

Caduna d'aquelas entrepresas a son nivèl e amb sas competéncias enriquís dempuèi Tolosa lo fons de coneissença necite per poder participar a aquela nòva aventura qu'es a debutar : aquela de la mobilitat autonòma.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.