USB-C
Esquèma d'un conector USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Actualament los tipes de conexion son multiples, los aparelhs son pas necessàriament compatibles, çò que genera la produccion d'un quantitat importanta de material que ven rapidament inutil : per cada aparelh son cargador.

La Comission propausa d'impausar un tipe de coneccion unic pels aparelhs comercializats dins l'Union. Los cargardors vendrián universals.

Es Thierry Breton comissari al mercat interior qu'es actualament responsable d'aquesta propausicion de lei. La directiva es en projècte dempuèi 2009. Margrethe Vestager, comissària responsabla de la concuréncia declarèt qu'aquò èra  « una victòria pels consomators e l'environament ». Segon ela los « europèus n'an pro dels cargadors incompatibles que s'amolonan dins lors tiradors ».

Abans son eventuala aplicacion la proposicion deu èsser examinada pel Parlament e pel Conselh.

Tres conectors son actualament en usatge : lo Micro USB, l'USB-C, lo Lightning. Es l'USB-C que causiguèt la Commission per èsser generalizat.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.