Conferéncias Los Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània 2013/2014, presentacion de Joan-Francés Courouau :

L’ensenhament de l’occitan a l’Universitat de Tolosa II-Lo Miralh se pòrta plan. Malgrat las empachas, tant a l’interior coma a l’exterior de nòstra venerabla institucion, de mai en mai de joves causisson una via rica en experiéncias e en desbocats professionnals.

Mas l’Universitat, es tanben la recerca. Lo dinamisme del pòl tolosan es pas mai a demonstrar. Los cercaires tolosans son pas los sols a s’activar dins aquel camp, aquò se sap, e sèm fòrça aüroses d’aculhir encara ongan nòstres collègas venguts d’universitats francesas o europèas portar testimòni de la vitalitat de nòstres estudis.

2013 es estada una annada marcada per l’Edat Mejana puèi qu’avèm comemorat lo 800en anniversari de la batèsta de Murèth. Nos a pas paregut util de tornar nosautres tanben sus aquel eveniment analisat amplament, mas, per metre pr’aquò a l’onor lo periòde medieval, avèm causit de privilegiar l’art fondator dels trobadors, lo primièr d’entre eles, Guilhèm IX d’Aquitània, e lo grand roman Flamenca, presentats cadun per un especialista reconegut, vengut en vesin, Katy Bernard e Gerard Gouiran. A l’eissida de l’Edat Mejana e la debuta dels Tempses modèrnes, Joan Sibille tractarà, el, de tèxtes dramatics mesconeguts produches dins los Alps, dins la continuitat de la bèla conferéncia de Nadine Henrard l’an passat.

Ròsa Blin-Mioch nos farà descobrir una femna excepcionala dins lo mitan fòrça masculin e puslèu conservator del felibritge de la fin del sègle XIX, Lídia Wilson de Ricard, que publica sa correspondéncia passionnanta.

Coma la vida de la recerca es facha de descobèrtas inopinadas, Joan Thomas presentarà al public un voluminós diccionari provençal-francés del sègle XVIII qu’èra pas jamai estat localizat avant 2011.

Al títol de la collaboracion estrecha que nos assòcia a nòstres collègas catalans, sèm aüroses de dobrir aquesta seisena edicion de nòstres DMOO amb la presentacion del grand projècte Scripta que Àngels Massip i participa activament.

Après lo succès, l’an passat, de la subrebèla conferéncia de Fausta Garavini sus « Montaigne occitan » (en linha sus nòstre site, rubrica « Documents »), sèm fòrça onorats de recebre ongan Georg Kremnitz, l’una de las figuras majoras de la sociolingüistica en Euròpa, excellent coneisseire de la situacion occitana. Vengut de Viena (Àustria), presentarà, en exclusivitat a Tolosa, l’ampla sintèsi sus l’Istòria sociala de las lengas de França qu’a dirigida, obratge esperat que rendrà de bèls servicis als cercaires, als curioses e – perqué pas ? – als que nos govèrnan.

Joan-Francés Courouau

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Ensenhament : se dubriguèt en 2021 una Calandreta a Cornonterralh

Cornonterralh (Occitània)

Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada

ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.