Conferéncias Los Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània 2013/2014, presentacion de Joan-Francés Courouau :

L’ensenhament de l’occitan a l’Universitat de Tolosa II-Lo Miralh se pòrta plan. Malgrat las empachas, tant a l’interior coma a l’exterior de nòstra venerabla institucion, de mai en mai de joves causisson una via rica en experiéncias e en desbocats professionnals.

Mas l’Universitat, es tanben la recerca. Lo dinamisme del pòl tolosan es pas mai a demonstrar. Los cercaires tolosans son pas los sols a s’activar dins aquel camp, aquò se sap, e sèm fòrça aüroses d’aculhir encara ongan nòstres collègas venguts d’universitats francesas o europèas portar testimòni de la vitalitat de nòstres estudis.

2013 es estada una annada marcada per l’Edat Mejana puèi qu’avèm comemorat lo 800en anniversari de la batèsta de Murèth. Nos a pas paregut util de tornar nosautres tanben sus aquel eveniment analisat amplament, mas, per metre pr’aquò a l’onor lo periòde medieval, avèm causit de privilegiar l’art fondator dels trobadors, lo primièr d’entre eles, Guilhèm IX d’Aquitània, e lo grand roman Flamenca, presentats cadun per un especialista reconegut, vengut en vesin, Katy Bernard e Gerard Gouiran. A l’eissida de l’Edat Mejana e la debuta dels Tempses modèrnes, Joan Sibille tractarà, el, de tèxtes dramatics mesconeguts produches dins los Alps, dins la continuitat de la bèla conferéncia de Nadine Henrard l’an passat.

Ròsa Blin-Mioch nos farà descobrir una femna excepcionala dins lo mitan fòrça masculin e puslèu conservator del felibritge de la fin del sègle XIX, Lídia Wilson de Ricard, que publica sa correspondéncia passionnanta.

Coma la vida de la recerca es facha de descobèrtas inopinadas, Joan Thomas presentarà al public un voluminós diccionari provençal-francés del sègle XVIII qu’èra pas jamai estat localizat avant 2011.

Al títol de la collaboracion estrecha que nos assòcia a nòstres collègas catalans, sèm aüroses de dobrir aquesta seisena edicion de nòstres DMOO amb la presentacion del grand projècte Scripta que Àngels Massip i participa activament.

Après lo succès, l’an passat, de la subrebèla conferéncia de Fausta Garavini sus « Montaigne occitan » (en linha sus nòstre site, rubrica « Documents »), sèm fòrça onorats de recebre ongan Georg Kremnitz, l’una de las figuras majoras de la sociolingüistica en Euròpa, excellent coneisseire de la situacion occitana. Vengut de Viena (Àustria), presentarà, en exclusivitat a Tolosa, l’ampla sintèsi sus l’Istòria sociala de las lengas de França qu’a dirigida, obratge esperat que rendrà de bèls servicis als cercaires, als curioses e – perqué pas ? – als que nos govèrnan.

Joan-Francés Courouau

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Lo CIRDÒC comunica a l'attention de las collectivitats

Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.