Conferéncias Los Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània 2013/2014, presentacion de Joan-Francés Courouau :

L’ensenhament de l’occitan a l’Universitat de Tolosa II-Lo Miralh se pòrta plan. Malgrat las empachas, tant a l’interior coma a l’exterior de nòstra venerabla institucion, de mai en mai de joves causisson una via rica en experiéncias e en desbocats professionnals.

Mas l’Universitat, es tanben la recerca. Lo dinamisme del pòl tolosan es pas mai a demonstrar. Los cercaires tolosans son pas los sols a s’activar dins aquel camp, aquò se sap, e sèm fòrça aüroses d’aculhir encara ongan nòstres collègas venguts d’universitats francesas o europèas portar testimòni de la vitalitat de nòstres estudis.

2013 es estada una annada marcada per l’Edat Mejana puèi qu’avèm comemorat lo 800en anniversari de la batèsta de Murèth. Nos a pas paregut util de tornar nosautres tanben sus aquel eveniment analisat amplament, mas, per metre pr’aquò a l’onor lo periòde medieval, avèm causit de privilegiar l’art fondator dels trobadors, lo primièr d’entre eles, Guilhèm IX d’Aquitània, e lo grand roman Flamenca, presentats cadun per un especialista reconegut, vengut en vesin, Katy Bernard e Gerard Gouiran. A l’eissida de l’Edat Mejana e la debuta dels Tempses modèrnes, Joan Sibille tractarà, el, de tèxtes dramatics mesconeguts produches dins los Alps, dins la continuitat de la bèla conferéncia de Nadine Henrard l’an passat.

Ròsa Blin-Mioch nos farà descobrir una femna excepcionala dins lo mitan fòrça masculin e puslèu conservator del felibritge de la fin del sègle XIX, Lídia Wilson de Ricard, que publica sa correspondéncia passionnanta.

Coma la vida de la recerca es facha de descobèrtas inopinadas, Joan Thomas presentarà al public un voluminós diccionari provençal-francés del sègle XVIII qu’èra pas jamai estat localizat avant 2011.

Al títol de la collaboracion estrecha que nos assòcia a nòstres collègas catalans, sèm aüroses de dobrir aquesta seisena edicion de nòstres DMOO amb la presentacion del grand projècte Scripta que Àngels Massip i participa activament.

Après lo succès, l’an passat, de la subrebèla conferéncia de Fausta Garavini sus « Montaigne occitan » (en linha sus nòstre site, rubrica « Documents »), sèm fòrça onorats de recebre ongan Georg Kremnitz, l’una de las figuras majoras de la sociolingüistica en Euròpa, excellent coneisseire de la situacion occitana. Vengut de Viena (Àustria), presentarà, en exclusivitat a Tolosa, l’ampla sintèsi sus l’Istòria sociala de las lengas de França qu’a dirigida, obratge esperat que rendrà de bèls servicis als cercaires, als curioses e – perqué pas ? – als que nos govèrnan.

Joan-Francés Courouau

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Endacòm dins l'univèrs : la Tèrra

La Tèrra, fòto per ESA astronauta @Thom_astro  2021

En octobre de 2021 l'astronauta Thomas Pesquet en mission per l'European Space Agency (ESA) publicava una fotografia de la Tèrra.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Ecrits en langue d'oc & Auteurs Occitans du Haut-Rouergue - Zefir Bòsc

Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.