Dissabte 6 d’octobre de 2012 : collòqui sus la lexicografia d’Òc, organizat amb los Méridionaux de Sceaux e la Veillée d’Auvergne pel centenari de la mòrt de Xavièr de Forvièras (1853-1912), autor amb le R. P. Rupert, del Pichot Tresor, dictionnaire provençal-français & français-provençal.

Intervencions de :

  • Claude Bressand (Méridionaux de Sceaux ), sul diccionari provençal-francés d’Honnorat ;
  • Philippe Martel (Universitat de Montpelhièr) : Mistral e Xavièr de Forvièras, lou Tresor dóu Felibrige e lou Pichot Tresor ;
  • la Majorala Pierrette Bérengier : presentacion de l’òbra del Consèu de l’escrich mistralenc ;
  • Josiane Ubaud (lexicografa e etnobotanista) que presenterà lo sieu diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan.

Ceus (Sceaux,92330) sala del prumièr estanci del cinèma Le Trianon, 3 bis, carrièra Marguerite Renaudin, 14 oras.

Dissabte 17 de novembre : 14:30, sala 110, 1er, facultat de drech París-Pantheon (12, place du Panthéon 75005 Paris), amassada generala (rapòrt moral e rendut compte-financièr, conselh d’administracion de renovelar). En segonda partida de la sesilha, Martin Motte, professor d’istòria a l’Universitat de Paris IV, nos presentarà la correspondéncia entre William Bonaparte-Wyse (1826-1892), majoral del Felibrige en 1876, e Mistral.

Dissabte 15 de decembre : 14:30, sala 110, facultat de drech, la Majorala Pierrette Bérengier, parlarà de l’òbra de Xavièr de Forvièras (1853-1912), escrivan provençal, lexicograf, majoral del Felibrige en 1889 (cigala dis isclo). A la fin de la sesilha, tastarem, coma de costuma, les tretze dessèrts provençals.


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.