Dictada a París los organizators comunican : "Lo dissabte 26 de genièr de 2013 las associacions occitanas de Paris e d'Iscla de França:

- l'IEO-Paris,
- Los Amics de la Lenga d'òc (Lo Felibrige),
- L'AperÒc de Paname Occitania Studio,
- Lo Club Occitan de Noisy le Grand-Marne la vallée,
- lo CREO de la Talvera (Triel sur seine),
- Radio Pays (Montreuil),
- Calabrun (Rambouillet),
- Passerelles des Langues et Cultures (Vauréal-Cergy-Pontoise),

"organisèron a l'Universitat Panteon-Sorbona la tresenca dictada Occitana a París amb un tèxt de l'autor lengadocian Claudi Assemat e un tèxt de l'autor provençal Gui Matieu.

"Una trentenada de personas aguèron l'astre d'assistir en primièra partida a una animacion de las actrises bearnesas Las Daunas de Hum que presentèron un tròç de lor espectacle "Iniciacion al vaudo bearnès" que balhèt de vam als participants. Aprèp tant de decas que faguèrem e los prèmis, beuguèrem lo veire de l'amistat.

"Grand mercés a totes per aquela capitada."

 

fotografia-dictada-2013-1

Joan-Francés Còstes, Gui Matieu, Patrici Roques

 

fotografia-dictada-2013-2

Las daunas de hum

Fotografias de Alexis Quentin.


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.