En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.
En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.
Lo 12 de febrièr de 2020 dins l'encastre de las conferéncias DUOC Patrick Sauzet presentarà a La Topina son diccionari de pòcha paregut en 2019 a cò de Yoran.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan basat a Barcelona, organiza ongan en 2020 un concors de racontes brèus.
Coma cada ans dempuèi mai de dètz ans se debanana a Tolosa las conferéncias dichas DUOC : Conferéncias dels Dimècres universitaris occitan e catalan.
Coma cada an, lo cercle IEO del Vilafrancat vos convida a las Setmanas Occitanas. L'eveniment se debanarà ongan del 1èr al 26 de febrièr de 2020.
Lo dissabte 1èr de febrièr a 17h oras al Centre Occitan Ròcaguda d'Albi (COR) Josiane Bru presentarà lo libre Contes d'Aubrac.
Dins lo numèro 100 de la revista parisenca La beluga, sortida a la debuta de l'an 2019 Monica B. presentava l'Aper'Òc : l'aperitu occitan.
L'associacion Passarèla de las Lengas e de las Culturas basada a Vaureal en Illa de França, dins la revista La beluga numèro 101 de l'estiu de 2019, comunica :
Ongan la dicatada occitana a París se debanarà lo dissabte 1èr de febrièr de 2020 a 14h a l'espaci Maurice Solignac, 44, rue Gabriel Lamé, Paris 12, M° linha 14, estacion Cour Saint Emilion.
Al mes de genièr de 2019 lo webzine roergat aveyrondigitalnews.fr presentava una colleccion de reportatges dedicats als actors de l'accion occitana dins lo departament.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.
Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.