La tresena linha del metropolitan de Tolosa se definís.
Lo conselh sindical del SMTC (Sindicat Mixte dels Transpòrts) Tisséo ven de definir (julhet de 2017) la configuracion definitiva d'aquela linha nomenada : Tolosa Aerospace Express (TAE).
Aquela linha deservirà pas directament l'aeropòrt de Tolosa-Blanhac. Un tramvai cada cinc minutas farà l'anar-tornar dempuèi l'estacion Jean-Maga.
Segon un estudi menat recentament per una còla de cercaires, aquela pichona illa de l'ocean pacific, recatariá quicòm coma 17 tonas de bordilhas, mai que mai de plastic.
Aquò ne fa un dels luòcs mai polluïts al mond. L'illa pr'aquò es desèrta e situada al bèl mitan de l'ocean lo mai grand del planeta.
Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).
A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.
L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.
Lo dijòus 13 de julhet de 2017 la primièra pèira de la novèla usina Latécoère es estada pausada a Tolosa, al pargue d'activitat de Montredon.
Aquela usina, dicha del futur, es estada concebuda tre la debuta amb d'espleches numerics, aquò ne farà una usina zèro papièr. Demai, un còp acabada, la produccion serà completament automatizada (produccion 4.0). L'investiment s'amonta a 25 milions d'èuros.
Clotilde Nonnez, ajudada per l'associacion Respire, debutèt lo dimècres 7 de junh de 2017, una accion en justícia contra l'Estat francés per carence fautive. Parisenca es malauta. En causa : la pollucion atmosferica permanenta a París.
Après son arrivada dins los ans ochante venguèt asmatica e sofrís al quotidian dempuèi trente ans de multiplas afeccions que los mètges atribuïsson directament a la pollucion.
13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.
L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.
12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.
La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.
Una importanta descobèrta arqueologica ven d'èsser facha a Usès (prima de 2017). Una mosaïca romana ben conservada es estada descavada alara que d'obrièrs trabalhavan sul site.
Una operacion de preservacion es en cors.
Foguèt desvelat lo 15 de març de 2017 lo projècte Occitanie Tower, la Torre Occitània. La siá construccion a Tolosa debriá èsser acabada per 2022.
01/2017 - Segon l'ADEME, amb per objectiu de desvolopar los veïculs electrics e respondre aital al enjòcs de la transicion energetica, la region Occitània devriá èsser equipada entrò a la fin de 2017 de 1 247 bòrnas per tornar cargar las veituras electricas.
Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.
Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.
24/01/17 - La societat californiana Hyperloop Transportation Technologies s'installarà a Tolosa, sul site de l'anciana basa aeriana de Francazal. L'acòrd entre l'entrepresa (Dirk Ahlborn e Bibop G. Gresta), la region Occitània (Carole Delga), la metropòla de Tolosa, e lo prefècte de la region es estat signat lo dimars 24 de genièr de 2017 a Tolosa.
Per organizar una reunion via internet o prene de decisions rapidament e simplament, es estada concebuda l'aplicacion Framadate.
Es liura e disponibla en occitan, cap d'inscripcion es pas demandada.
A París la societat Toit tout vert s'aprèsta a dubrir una sèrra per far créisser de legums.
D'autres projèctes d'aquela mena existisson endacòm mai coma lo de la Ferme Urbain Lyonnaise a Lion ont una equipa trabalha dempuèi d'annadas
Lo projècte parisenc se debriá concretizar dins lo 12en, sus una teulada plan expausada. La sèrra debriá espelir sus una susfàcia de 1 500 m2 en 2017.
Mai de 2016. Ont ne sèm ? En 2001 Dennis Tito via las societats MirCorp (Russia) e Space Adventure (EU) devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi, qualques companhiás s'activan. Vòlon prene posicions e far créisser aquel mercat prometor, mas las constrenchas tecnologicas associadas a aquel tipe de viatge son nombrosas e de mal mestrejar.
02/04/16 - Lo pichon vaissèl New Shepard de la societat Blue Origin de Jeff Bezos's ven de capitar pel tresen còp son aterratge. Mai que la capsula, los motors son estats recuperats.
Flawless BE-3 restart and perfect booster landing, es lo tweet que mandèt Sénher Bezos dissabte de matin.
Lo nom del vaissèl New Shepard es un omenatge a l'astronauta Alan Shepard, primièr american, en 1961, a èsser anat dins l'espaci.
Aqueles tres succèsses dubrisson a la companhiá lo camin del torisme espacial. La capsula debriá poder conténer sièis astronautas. La preocupacion primièra dels conceptors es de s'assegurar de la fiabilitat del veïcul.
07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.
L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.
11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]
Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.
03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).
Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.
En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.
Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.
Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».
Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.
Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.
Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.