Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan
en 2014.
Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.
La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.
Los dos darrièrs satellits Galileo (lo 5 e lo 6) lançats lo 22 d'agost de 2014 son sus una orbita incorrècta.
Son operacionals mas sus una orbita eliptica e non pas circulara ; son pas pro nauts per assegurar lor foncion correctament.
Las còlas que bailejan lo programa trabalhan actualament (septembre de 2014) sul problèma. Debrián poder èsser esplechats mas diferentament.
06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.
Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.
Lo
telescòpi espacial Gaia de l'ESA (European Space Agency) es estat mandat en orbit lo dijòus 19 de decembre de 2013 amb per mission de cartografiar en tres dimencions la galaxia nòstra (Via Lactèa).
Es estat assemblat a Tolosa per Astrium. L'universitat de Montpelhièr II - Laboratòri univers et particules - a participat a l'eleboracion de l'espectromètre embarcat. Lo centre tolosenc del CNES participarà a l'explechacion de las donadas reculhidas que seràn puèi centralizadas a Madrid.
Lo 4 de julh de 2012 al CERN, los cercaires encargats de las experiéncias ATLAS e CMS presentèron lors resultats. Las doas còlas avián detectat vèrs los 126 gigaelectronvolts (GeV) la preséncia de çò que podiá èsser lo boson de Higgs.
La societat Boston Dynamics especializada en robotica, produsís una mena de muòl : Big Dog. Un motor alimenta un sistèma idrolic que li permet de caminar e de carrejar de cargas. Los sieus desplacaments son contrarotlats electronicament per de calculators ligats a diferents sensors.
D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.
Lo vaissèl d'exploracion Cassini (mandat per la NASA e l'ESA) fotografièt lo 26 september de 2012 prèp del pòl nòrd de Titan (luna mai granda de Saturn) un flume de mai de 400 kilomètres de long. Se geta dins la mar denominada : Ligeia.
Decembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.
Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.
Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity
Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.
The New York Times publica una edicion numerica del libre de Charles Darwin The Origin of Species (edicion originala de 1859) amb nòtas e comentaris de cercaires - [ligam]
La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.
En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.
Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.
Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.
Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)
En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.
En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.
Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.
Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.