Dins la segonda edicion de E la Barta floriguèt en 1979, los editors donava la traduccion occitana de l'article que Carles Camprós consacrèt al libre de Mouly.
En 2018 sortissiá lo libre de Sèrgi Viaule Atal fasèm aquí lo pòstfaci de l'autor.
En 1966 vint-e-uèch intellectuals occitans signavan la mocion d'Ardoana.
Dins son libre Mas Espingadas Enric Mouly dedicava un capítol a la lenga nòstra.
Del 27 de junh al 22 de setembre de 2019, lo Pavillon Populaire, espaci d’art fotografic de la Vila de Montpelhièr, aculhissiá la mòstra Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012.
Dins lo sieu magazine del mes d'avril de 2019 la vila de Montpelhièr informava sus çò que nomenan « las arts urbanas ».
Part II de l'article de Robèrt Lafont subre l'alienacion.
Un article de Cristian Laus dins las revista Vida nòstra 07/08 de 1972.
La redaccion de la revista Viure en 1966 se questionava sus la condicion dels escrivans que causisson coma lenga d'expression l'occitan.
Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.
occitanparis.com vos desira una bona annada 2021, plan granada e de fòrças maitas accompanhada.
Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.
En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.
En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.