Una entrevista de Sergi Pey dins la revista À Toulouse.
En 2012 dins los Cahiers de l’Observatoire des pratiques linguistiques, Patrick Sauzet publicava un article titolat : Occitan : de l’importance d’être une langue.
A la fin del mes de genièr de 2019 foguèt organizada a Barcelona la Dictada occitana. Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) que l'organizava comunica :
Se debanarà del 4 al 28 de febrièr de 2019 a Albi al Centre
Occitan Ròcaguda (COR) una mòstra sul Felibrige.
Demai lo dissabte 9 de febrièr a 17h, Eric Barthe presentarà una conferéncia titolada : « Mistral e l'influéncia del Felibrge dins Tarn entre 1870 e 1970 ».
Coma cada an a Tolosa, organizadas per de cercaires de l'universitat Joan Jaurés,
se debanan dempuèi lo mes de novembre de 2018 las conferéncias dels Dimècres
Universitaris Occitans e Catalans (DUOC).
Lo Centre Occitan del País Castrés comunica :
Pel vinten e un còp, joves e mens joves se van tornar trobar per faire prodèl a la lenga nòstra e participar a la tradicionala Dictada Occitana. Lo tèxt serà tirat de l'òbra Còr d'Occitània, escrivans del sègle vint.
Dictada occitana de 2019, lo Cercle Occitan de Narbona comunica :
Dempuèi ongan tretze ans, lo Cercle Occitan de Narbona organiza, lo darrièr dissabte de genièr (doncas lo 26 per ongan), e coma dins un quarantenat de vilas d'Occitània e de França (Albi, Arlas, Castras, Foix, Nimes, París e ne passi) e mai dels Païses Catalans (Barcelona, Valencia) una "dictada" en occitan, espròva acompanhada d'una animacion musicala amb la preséncia de nòstre taulièr amb un molon de libres, CD, DVD e autras besucariás occitanas.
La dictada occitana a París se farà ongan lo dissabte 26 de genièr a 14h, sala Maurice Solignac, 44 carrièra Gabriel Lamé, 75012 París, mètro Cour Saint-Emilion, ligna 14.
Sètz totes benvenguts.
Sortiguèt en 2018 lo libre Atal fasèm de Sèrgi Viaule a cò de IEO-Edicion. Aquí çai jos la critica que ne faguèt Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 127.
Atal fasèm es lo títol del novèl roman que Sèrgi Viaule nos prepausa. D’intrada declara francament çò qu’a volgut far : escriure un roman « a la Molin » !
Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.
Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.
Dins lo libre Contes e cants Felip Gardy presentava un article titolat : Literatura orala, literatura escricha. A prepaus de Joan-Baptista Fabre, Frederic Mistral e Marcela Delpastre.
Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
Lo 27 de genièr de 2018 se debanèt a Montpelhièr una jornada d'estudis ReDoc-LLACS.
Portava sus la colleccion « Messatges » de l'IEO (1945-1960).
La comunicacion de Yan Lespoux èra dedicada al numèro manifèst de la revista Oc. Numèro triple per la annadas 1946, 1947 e 1948. Aquela comunicacion es estada publicada sul site Occitanica.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.
Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.