Dins la revista Lenga 75 (2014), Pèire Pessamessa presenta l'article « Lou tron de l'èr e la premsa marselhesa dau sègle XIX ». Extrach :
Introducion
Tot de lòng dau sègle XIX, lo pòble marselhés parla encara sa lenga, lo dialècte provençal de la lenga d’òc, amb 99 % dei locutors en 1800 e dessota dei 50 % en 1900, que la davalada comencèt a de bòn dins leis annadas 1860-1870, amb lei progrès de l’ensenhament. Tot aquò per situar lo contèxte quand pareiguèt lo jornau popular setmanier Lou tron de l’èr que visquèt de 1877 a 1882.
Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.
Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :
Entrò al 31 de decembre de 2017 a destinacion dels bibliotecaris de la Region Occitània lo CIRDÒC, LR2L e lo CRL-Midi-Pyrénées organizan una enquèsta suls besonhs professionals en matièra de lenga e de cultura occitanas.
Lor objectiu es de desvolopar l’ofèrta de formacion, d’otisses e d’acompanhament dels professionals dels establiments engatjats dins la preservacion e la promocion de la lenga e de la cultura occitanas.
Francesca Celi dins una nòta [ligam] publicada per l'Institut Florian de Cèus detalha los que presidèron las fèstas felibrencas de París de 1879 a 1908.
Propausa d'extraches de las dichas, e per caduna una analisa.
L'institut Florian de Cèus que nos balha aquela presentacion es istoricament ligat a l'associacion dels Amics de la lenga d'òc creada per Joseph Loubet. Aquel, originari de Montpelhièr, la creèt en 1920, amb per ambicion d'amassar los occitans de París altorn de l'estudi de lor lenga. Çò que capitèt de far, e uèi encara en 2017 l'associacion es viva.
Lo divendres primièr de decembre de 2017 a
18h00 se tendrà a Rodés a l'Ostal del Patrimòni
una conferéncia sus Antonin Perbòsc, escrivan
e contaire. Serà animada
per las edicions Letras d'Òc.
Lo 19 de decembre de 2017 totjorn a 18h00 a l'Ostal del Patrimòni a Rodés Roger Lassaque presentarà lo libre Camin de guèrra de Jules Cubaynes.
Lo site occitanica.eu presenta una nòta d'estudi sul libre de Prospèr Estieu Lo Fablièr occitan. Estampat en 1930 aquel libre recampa de fablas del mond entièr, traduchas en occitan. Segon occitanica, emai siá pas estat pensat aital, apareis coma una emanacion originala de l’idèa de « convivéncia » dins la literatura occitana de la debuta del sègle XX.
Lo CIRDÒC de Besièrs ven de publicar son rapòrt d'activitat per l'annada
2016. Tornam publicar çai jos l'introduccion de son president Patric Roux.
Torna sus l'aventura de sa creacion que debutèt fa 40 ans e sus las activitats
del centre en 2016.
CIRDÒC, temps 3 : l’ora es venguda !
Fa pas que quaranta ans d’aquò. Arribavan d’Occitània e del mond entièr los primièrs libres, archius, manuscrits, filmes, documents, enregistraments sonòrs en responsa a l’apèl de qualques unes amassats a l’entorn de l’escriveire Ives Roqueta. La granda bibliotèca de la lenga e de la cultura occitanas que de generacions de sabents e d’artistas avián desirada veniá - enfin ! - d’èsser creada.
L'Institut d'Estudis Occitans de la region Occitània organiza lo dissabte 18 de novembre de 2017 a 14h a Albi una jornada de reflexion sus los centres culturals occitans de proximitat.
Dins lo libre que Marceau Esquieu consacrèt a Paul Froment, Lo libre de Paul Froment (1986), Joan-Pèire Tardiu presentava lo poèta. Aquí lo sieu tèxt.
Paul Froment, poèta d'univèrs
Al cap d'aquestas annadas pels camins de la lenga e de la civilizacion d'òc, quand, de còps que i a, l'espèr ven a mancar, tòrni legir quauques vèrses de Froment. Sabi alavetz que trobarai dins quauquas regas, dins quauquas flors de prima del poèta-vailet, plan mai meritosas que lor quite nom, la certitud que dins d'endevenanças de malastre, de misèria culturala fonsa, pòdon nàisser pr'aquò las paraulas pus justas.
Los dimècres universitaris occitan e catalan se tendràn coma l'an passat a Tolosa a l'Ostal d’Occitània
(11 carrièra Malcosinat M° Esquiròl). La dintrada es liura. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan.
Joan-Francés Courouau qu'organiza aquel cicle, a la debuta del papieron de prensentacion fa lo punt :
Albuga.info, mèdia perigordin, publica sul sieu site una presentacion del jumelatge entre lo vilatge d'Albuga e lo de Marckolsheim en Alasàcia.
Los ligams entres aquelas doas localitats remonta a 1939. Extrach :
Quitar son Alsàcia, sa maison, totas sas referéncias, e se retrobar dins lo Perigòrd Negre enquera plan rural de las annadas 40 fuguèt pas tot-parier una escorreguda toristica per los 80 000 Alsacians condamnats a l'exòde en Dordonha lo 1ièr de setembre 1939, jorn de l'invasion de la Polónia per l'Alemanha. D’autant que lor sejorn durèt pas una setmana mas ben una annada, jusca en octobre 1940, data de lor retorn dins lo camp de roïnas qu'èra vengut entre temps lor vilatge, Marckolsheim, situat per son malaür al còr de la zòna dels combats.
Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.
Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.
Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.
Un article de Robèrt Lafont dins la revista Lo Lugarn numèro 69 (automne de 1999). L'autor aicí torna sus un article d'Ives Gorgaud publicat dins la revista precedenta, Lo Lugarn numèro 68. Li sembla important de clarificar qualques punts sus l'istòria de l'occitanisme, sul Felibrige, e l'accion de sos membres.
De 1926 à 1999 : rampèu a la rason occitana
Pòde pas laissar passar sens precisar d’unei ponchs, aquelei que son de ma coneissença, l’article un pauc fantasmatic (que m’escuse !) d’Ives Gorgaud. O fau d’aitan mieus que siau d’acòrdi amb toteis aquelei que pensan que l’aventura occitana ven d’intrar dins una fasi nòva, qu’apelère lo Temps Tres, amb un pauc de quicha dins l’avança (1991), ont l’apesason es l’establiment d’una veritat sus lo passat. Es d’alhors per aquò que vène de publicar Pecics de Sègle, ont dise tot justament de causas que sabe e que lei pus joves ignòran generalament.
Lo dissabte 28 d'octobre de 2017 a 19h30 James Thomas presentarà a la
librariá Berkleley Books of Paris
(8, carrièra Casimir Delavigne 75006 París) son trabalh de traduccion de l'occitan a l'anglés.
Legirà d'extraches de The November Boy, traduccion del Gojat de Noveme de Bernat Manciet (libre en preparacion), e de Grains of Gold son antologia de la literatura occitana que publiquèt en 2015.
Per ne saupre mai sul trabalh de James Thomas veire lo site mezura translations.
Los actes del XIen congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans que se debanavan a Lhèida
en 2014 son disponibles.
Lo tèma del congrès èra : Occitània en Catalonha : de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Los tèxtes son editats per Aitor Carrera e Isabel Grifoll.
L'IEO de Rodés comunica : L’IEO 12 vos convida al encontre « A la descòberta d'una òbra », lo dimècres 4 d'octobre de 2017, a 18 oras
a l’Ostal de las associacions, Av. Tarayre, Rodés, sala 108 (1èr nivèl).
Murtre a l'avescat, es una BD de Daniel Faribeault, Jean-Christophe Vergne e Joan-Loís Cortial per la revirada occitana (edicion Y.I.L. 2017).
En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.