Un article de Renaud Falissard dins Canta-Grelh revista trimestrala del Grelh Roergàs - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 27
L'òli de nose
Las noses secadas son o seràn cruscadas. Los nogalhons amodolats e ensacats dins un recanton, estremats al sec, esperan de prene lo camin del molin (chas l'oliaire) per ne tirar un òli de qualitat. Cal reconéisser que i a pas òli melhor qu'aquel amagestrat amb los rascalons amassats quitament per se.
Sus l'escrivan Pierre Caminade. La vila de La Seyne sur Mer dins son jornal Le seynois numèro 48 de novembre de 2013 comunica :
Denominacion : la bibliotèca dau centre serà Caminade
La bibliothèque du centre-ville a ouvert ses portes en 1969. Depuis le 19 octobre, elle porte le nom du poète qui vint vivre à La Seyne, et qui, au cours de si nombreuses promenades, s’imprégna de sa ville d’accueil, de ses gens, de leurs vies, et des mille objets qui sont leurs traces dans le monde... comme des ficelles de facteurs.
Aquel òme la poesia d’òc la podiá pas ignorar. Pèire Caminade (1911-98), se li coneissèm pas d’òbra en occitan, siguèt pasmens noirit per Joë Bousquet e Renat Nelli, au dintre dau « Grope de Carcassone » que collaborava - mai que d’un còp - ai Quasèrns dau Sud de Joan Ballard, dins leis annadas 1930-40.
Un tèxt de Lluís Aracil sus las lengas e la politica.
Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :
La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.
Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.
Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :
Libres recebuts : Bagateletas, per Justin Besson. 232 paginas - Editor : E. Carrère, Rodés :
Aiceste libre de vèrses en parlar de Roergue es lo melhor mercés que Justin Besson podiá faire al Felibrige que, a la Santa-Estèla de Bezièrs, l'aclamèt majoral. Dins sos libres : D'al Brèç a la Tomba e Contes de la Tatà Mannon, s'èra mostrat trobaire e contaire de primièra marca. Dins Bagateletas, es tanben l'un e l'autre.
Lo contaire nos i dis sas Fablas de tot lo Monde, finament rimadas e atal apeladas per la rason que "fablas e contes son de tot temps e de tot lo monde e que, sola, la faiçon de contar es del contaire" ; lo trobaire nos i parla en mèstre de la vida, de la mòrt e subretot de son terraire. Ont es lo païsan que, aprèp aver legit aquela bèla paja titolada La Vida de Campanha, voldriá delaisar son campèstre per córrer als enganaires plasers de la vila ? [...] Quantis d'Occitans, perduts e languisents dins la capitala, trobarián solàs e reviscòl, se podián la legir entièrament ! E La Prangièira del Molinièr ? Aquí la perleta fina de tot lo libre !
Resumit de la presentacion de Maria-Joana Verny al congès de l'AIEO de 2014 sus l'òbra de Baptista Bonnet.
Resumit AIEO 2014 - Benaset Sobeiran (Universitat de Montpelhièr 3 - Paul Valéry) :
L'escrich occitan dins los Inventaires et documents dels Archius de la vila de Montpelhièr (1350-1550) : cronica d'una descasença anonciada.
Tot cercaire que s'interèssa de prèp a la lenga occitana durant aquela edat d'aur que foguèt per ela l’Edat Mejana, es confrontat a dos monuments, parièrs als dos penjals d'una meteissa cima : d'un costat la lenga literària dels famoses trobadors, dins la quala foguèron redigits los primièrs caps d'òbra de la poesia occidentala, e de l'autre, las divèrsas scriptae administrativas usitadas dins las ciutats miègjornalas, rebats de lor independéncia, puèi de lor autonomia politica dintre del Reialme de França. Es aqueste occitan vernacular que constituís lo miralh escrich de la societat urbana de las vilas del Miègjorn.
Resumit de la presentacion d'Arvèi Lieutard (Universitat de Montpelhièr 3 - Paul Valéry) al congrès de l'AIEO de 2014.
Emergéncia e elaboracion d’un occitan oficial escrich prediglossic : l’exemple del « Pichòt Talamus » :
La redaccion del Pichòt Talamus (manuscrit AA9 dels archius municipals de Montpelhièr) comença dins los primièrs decennis del sègle XIV per una compilacion dels divèrses manuscrits escriches un sègle per abans. Primièra sintèsi de mai d’un sègle de practica d’un occitan oficial, la redaccion d’aqueles annals del consolat montpelhierenc se perseguís pendent un sègle de mai, fins a l’annada 1426.
Cronica al canton - Revista del Conselh general d'Avairon - Mars e abril de 2014.
Lo castanhièr
Aubre noiridor dels segalars, lo castanhièr es estat a l’encòp un aubre plantat en verdièrs o en bòsques apelats castanhals dins la màger part de Roergue o castanets en Roergue cevenòl.
Un article de Jean-Marc Rabier dins la revista Canta-Grelh - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 21 :
Castanha e castanhada, plaser e dolor
Vaquí tornat lo temps de las castanhas. Lo bèl auton nos pòrta amb plaser e dolor aquel fruch tan gostós. Plaser de las manjar, lo ser a la velhada, rostidas e bolhidas. Esfòrç de las anar amassar dins las castanhals. Dolor de se picar los dets a las espinas de los airices.
Septembre de 2014 - La dintrada de l'aperitu s'es facha la dimars 2 de septembre.
Orari : cada dimars de 19 a 21 oras. Lòc : 44 rue Gabriel-Lamé, sala Maurice Solignac.
Sètz totes plan venguts [entresenhas .pdf]
Atencion : pas d'aperitu lo 16/09/2014
Un tèxt de Lluís Aracil sus la normalizacion lingüistica.
A Narbona lo 2 junh de 2014 es estat creat lo collectiu Convergéncia Narbonesa. Recampa sèt associacions del parçan : Lo Cercle Occitan, Ràdio Lenga d’Òc, la Calandreta la Granhòta, País Nòstre, ANO Tambourin, la Federacion Audenca de las Calandretas e ENÒC.
Sus las lengas, los accents, los occitans, los basques... Extrach de Sur l'État - Cours au collège de France 1989-1992 de Pierre Bourdieu - Seuil 2012 - pagina 366 :
L'État produit un nationalisme dominant, le nationalisme de ceux qui ont intérêt à l'État ; il peut être discret, de bonne compagnie, ne pas s'affirmer de manière outrancière. L'État produit chez ceux qui sont victimes de la deuxième face du processus, chez ceux qui sont dépossédés par la construction de l'État-nation, des nationalismes induits, réactionnels : ceux qui avaient une langue et n'ont plus qu'un accent stigmatisé (comme les Occitans). Beaucoup de nations se construisent sur l'inversion d'un stigmate. Ces nationalismes induits, réactionnels, m'inspirent des sentiments ambigus. Évidemment, ils sont tout à fait légitimes dans la mesure où ils essaient de convertir les stigmates en emblèmes. Par exemple, vous pouvez vous dire que le serveur basque qui vous sert une bière à Saint-Jean-de-Luz en français parle bien le français pour un Basque, ou penser qu'il parle un français avec un accent dégueulasse... C'est un changement considérable. Mais, en même temps, qu'en faire ? Faut-il être basque ? L'ambiguïté des deux nationalismes est inhérente au processus de construction de l'État.
Del 23 al 26 de julhet a Rodés : concèrts (Luc Aussibal, Lo còr de la Plana, Goulamas'k, Txarango, Papà Gahús...), literatura (Maria Roanet, Miquèl Decort...), dança... Legir lo programa [aicí]
Un article de Joan Fourié dins Canta grelh - Numèro 47 - 2001 :
Novèlas occitanas - Libres novèls
La colleccion literària del Grelh Roergàs s’espessís cada an de qualque títols, çò que ne fa, als jorns de uèi, una de las mai ancianas e de las mai ricas dins le domèni occitan. Es dins aquela amira que, l’estiu passat [2000], tres libres novèls venguèron s’apielar a la tièra jà existenta.
Un article de Joan Fourié dins Canta Grelh (Numèro 34) sus dos libres publicats en 1997. Un de Cantalausa e l'autre de Gabrièl Seguret.
Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.