Lo 13 de mai de 2022 Calandreta sul plan dels Poètas a Besièrs decernava sos prèmis.
Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Leon Còrda : La Batalha dels Teules.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.
Critica per Pèire Maclof del libre de A. Alcouffe, P. Lagarde, R. Lafont : Pour l'Occitanie (Privat, 1979).
Critica per Francés Dubet del libre de Roger Martelli : La Nation (Editions Sociales, Paris, 1979)
Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)
Dins son bulletin de ligason del mes de junh de 2022 l'IEO comunicava sus sas activitats.
Un article de Sèrgi Viaule publicat en 2014 dins la revista Lo lugarn.
Dins la revista Occitan ! numèro 142 en 2013, Jacma Taupiac tornava sus l'emplec de l'imperatiu negatiu en occitan.
Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.
Qualques precisions de Sèrgi Granièr sus l'ortografia dels qualques vèrbs.
Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.
Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.
En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.