Un article de Miquèu Salducci dins l'Armanac de Mesclum de 2004 sus l'istòria dels canals e lo problèma de la gestion de l'aiga a Marselha al sègle XIX.

L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Lo dissabte 14 d'octobre de 2017 es organizada a París una jornada anniversari.

Los occitans del parçan festejan los 70 ans de l'IEO de París e los 10 ans de l'Aper'òc.

Las manifestacions debuta a 12h a L'auberge Aveyronnaise sala de l'estatge, 40 carrièra Gabriel-Lamé, París 12^en, M° cours St Emilion.

Fins a 18h30 : acuèlh, aperitiu, dinnar, conferéncias de Philippe Martel sus l'occitanisme a París e de Laurent Alibert sus l'occitan a l'universitat, animacions, musica, dança amb La bourée Montagnarde.

Un article d'Ives Séguier sus la revòlta dels vinhairons de 1907 en Lengadòc.

Dissabte 7 d’octobre de 2017 a 14h15, Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, carrièra Marguerite Renaudin : conferéncia subre la La Coupo (150^en anniversari), pel majoral Miquèu Benedetto.

La conferéncia es organizada amb los Miegjornals de Cèus e la Velhada d’Auvernha.

Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu

Sèm dins lo mond del conte. Tradicional ? Dins una larga mesura. L’autor fai, d’efècte, apèl a sa memòria, es a dire que s’esperfòrça de tirar de l’oblit de contes ausits dins las velhadas, los quals devián lor existéncia a una transmission ininterrompuda dempuèi sens dobte una cordelada de sègles.

Lo 9 de mai de 2017 a Lagulhac de Cercles Monica Sarrasin recebiá lo prèmi Jaufre Rudèl per son òbra D'entre tant, quauques uns pareguda en 2016 al Chamin de sent Jaume.

Tornam publicar çai jos la presentacion que fasiá Denis Gilabert d'aquel eveniment sul blòg Rubrica en Òc :

Lo 15 e lo 16 de setembre de 2017 en ligam amb las Jornadas Europèas del Patrimòni e per favorizar l'encontre del public jove amb las òbras, los artistas e las culturas d’Occitània, lo CIRDÒC de Besièrs dobrís sas pòrtas.

La dintrada de l'aperitiu occitan a París, l'Aper'Òc, se farà lo dimars 12 de setembre de 2017.

Los oraris e lo luòc càmbian pas : de 19 a 21 oras, 44 carrièra Gabriel-Lamé, París 12^en, M° cours St Emilion, sala Maurice Solignac.

L'Aper'Òc : un cors de lenga, de discutidas, de cançons, l'estudi de tèxtes, del vocabulari, de lecturas...

Sètz totes benvenguts per aprene la lenga occitana.

Lo Centre Occitan Ròcaguda (COR) d'Albi comunica :

Lo patrimòni lingüistic de l'occitan comença, per los qu'an un pauc (o completament) perdut son usatge, amb los sovenirs de joinessa, los parents, los pairins e tot lo vesinat de son enfança ; tornar prene contact amb el pòt començar per un partatge de son viscut amb d'autres, convivialament, pel plaser e tanben per tornar trapar los mots e l'usatge de la lenga.

Lo 17 de setembre de 2017 se tendrà la detzena edicion de la manifestacion Chantar e dançar a Ostana. L'idèa es simpla : passar una jornada en companhiá de la lenga e de la cultura occitana a travèrs lo cant e la dança.

La jornada es pas dedicada a d'especialistas, mas a totes los que vòlon descobrir simplament la lenga e lo cant.

Jordi Ortiz de Antonio per la Generalitat de Catalonha presentava al XII^en congrès de l'AIEO a Albi (julhet de 2017) una reflexions a l’entorn d’una pedagogia propedeutica sus la lenga occitana pels professors de primari e segondari en Catalonha.

Nos assabenta sus l'estat de l'ensenhament de la lenga en Catalonha. Aquí lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO) :

L’occitan, lenga pròpria d’Aran e oficiala en Catalonha tota, se regulariza a l’ora d’ara, dins lo domeni educatiu, sonque pel biais del Currículum der aranés (1998), un plan d’estudis oficial restacat a l’airal geografic e dialectal aranés, e en aranés, en questions de lenga e literatura.

L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude organiza a Carcassona l'eveniment Escritura 2017. Un moment de rescontres e d'escambis centrat mai que mai sus la literatura occitana o los libres sus Occitània.

La manifestacion se dobrirà a l'Ostal Sirventés (79, la Trivala a Carcassona), lo dijòus 31 d'agost, a 18h30 amb l'estrena de la mòstra Las Musas de 2017 e de las òbras del Grop Aqüarèla del Cercle Occitan del País de Carcassona.

Tè Vé Òc es un site internet que propausa de reportatges en occitan. Es bailejat per Lisa Gròs.

Una emission de 13 minutas, nomada Lenga d’Òc, es realizada cada setmana.

Aqueles reportatges son bastits sus d’accions culturalas o economicas menadas principalament dins Gard, Eraut, Bocas de Ròse, mas, tot còp, la còla encargada de sa realizacion pòt anar mai luènh.

Lo Club occitan de Noisy-le-Grand comunica :

Lo forum de las associacions de Noisy-le-Grand se debanarà lo dissabte 9 de setembre de 2017 de 10h a 19h a l'Espaci Michel Simon, 36 rue de la République e al Jardin dels Artistas vesin.

Per venir : RER linha A, direccion Marne-la-Vallée, estacion Noisy-le-Grand/Mont d'Est, puèi 10 minutas a pè o bus 120 o 320.

Ongan çai seràn 225 associacions, lo Club occitan aurà son estand dins lo pòl Cultures du Monde.

Lo CIRDÒC-Mediatèca Occitana lança un apèl a comunicacions e contribucions per las jornadas d’estudi que se tendràn a l’escasença del 90^en anniversari de la creacion del Collègi d’Occitània lo 8 e 9 de decembre de 2017 a Castèlnòu d'Arri :

Creat a Castèlnòu d'Arri per Prosper Estieu e Josèp Salvat en 1927, lo Collègi d’Occitània joguèt un ròtle màger dins l'afirmacion de la modernitat occitana al sègle XX e prefigurèt los combats e questionaments de l’occitanisme contemporanèu coma los que portavan sus lo sistèma grafic, l’importància de la vitalitat literària, la contra-lectura de l'istòria de França, l'innovacion pedagogica e la fraternitat occitano-catalana.

Del 8 al 17 d'agost de 2017, cada ser a 21h30, lo Grop ÒC presenta dins lo teatre Jean Deschamps de la Ciutat de Carcassona l'espectacle son e lum Lumina.

Al programa : cavalièrs, bruèissas, dragons, unicòrns e autres animals fantastics, projeccions e efèctes especials, lo tot al servici d'una istòria que vos fa cabussar dins un raconte ligat a l'imaginari medieval dins un luòc unic al mond.