Se debanarà del 8 al 13 de julhet de 2025 en Roergue l'Universitat Occitana de La Guepia.
Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.
Lo departament d’occitan de l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr desirós de metre en valor la creacion occitana contemporanèa en pròsa autregèt en 2025 son prèmi literaris.
Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.
Dins son magazine À Toulouse del mes de març de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.
Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Louis Pezet.
L'Estivada se debanarà en 2025 del 24 al 26 de julhet a Sebasac, Pargue de la Dolina.
Al mes de genièr de 2025 lo Region Occitània comunicava sus son site Internet en occitan sus la cultura del pastèl en Lauragués.
Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.
Coma cada an se debanarà en 2025 lo festenal Fasètz la Lenga en Cabardés.
Sus son site, ieo-oc.org, a la debuta del mes de genièr de 2025, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) comunicava sus son estrategia multi-escala per la promocion de la lenga occitana.
Lo CAOC, centre d'Afrairament Occitano-Catalan, organiza coma cada an son concors de racontes brèus, Enric Garriga Trullols. Aquò serà lo seisen.
Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.
Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)
Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.