Lo CAOC organiza un cors de lenga e de cultura occitana a Barcelona, per legir lo .pdf de presentacion clicar

Qualques libres recents d'autors occitans - estudis o ensages en francés - que menan un pauc de lum sus la plaça dels occitans e de lor lenga en França, rapòrt als encastres politics, culturals e administratius franceses.

ombre-gardyPhilippe Gardy - L'ombre de l'occitan - 14 €

Editor : PU de Rennes - Colleccion : Plurial

2009 - 15,5 x 21 cm - 176 p.

ISBN : 978-2-7535-0800-2 -  ligam

 

logo-occitanica

Lo site Occitanica ven de dubrir.

Presentacion : Occitanica es un projècte de mediatèca virtuala dins l'accepcion tota d'aqueste mot :

  • del meteis biais que dins una mediatèca publica "fisica" o "reala", de bibliotecaris desvolopan e enriquison Occitanica a respècte dels besonhs dels publics variats de uèi. Rason perqué podètz intervenir dins lo desvolopament d'Occitanica, que podètz exprimir en linha vòstres besonhs documentaris per exemple : nos podètz demandar de numerizar tala o tala òbra en particular, nos assabentar de vòstres espèrs (tèmas que vos interèsson, recèrcas que volètz menar, centres d'interès que vos agradan, etc.), e podètz avalorar tanben los contenguts en linha (nos podètz prepausar de complements d'informacion, una correccion de contengut argumentada... Ajatz pas paur d'o nos far passar !)

assisas-tolosa

Assisas de la cultura occitana a Tolosa lo 16 e lo 17 de setembre de 2011.

Comunicat de Jean-Charles Valadier, adjonch al conse de Tolosa, encargat de la lenga e de la cultura occitana  :

"Bonjorn a totis,

"Los 16 e 17 de setembre de 2011, la Vila de Tolosa organiza las Assisas de la cultura occitana.

"Pendent doas jornadas dubèrtas a totis, conferéncias, debats e taulas redondas tematicas permetràn de perlongar la reflexion endralhada per la Vila de Tolosa suls tèmas de la transmission de la lenga occitana, l’educacion artistica e culturala, l’accion artistica e culturala e, fin finala, la socializacion de la lenga.

L'APORLÒC ven de publicar lo sieu rapòrt "Estudi de factibilitat de creacion d’un organisme de regulacion de la lenga d’Òc".

Extrach : "La tòca deu futur organisme de regulacion que serà de definir, mantiéner e difusar la codificacion ortografica de la lenga d’Òc dens los maines de la grafia, la gramatica, la lexicografia, la toponimia, etc. L’accion d’aqueth organisme que’s desvoloparà segon cinc principis :

Salon del libre de París : los editors aquitans d’expression occitana i son.

"L'InÒc Aquitània dens l’encastre de la soa mission regionala "Ajuda a la hialèra deu libe occitan en Aquitània" e a la seguida de las preconizacions de l’estudi "L’edicion en lenga d’Aquitània" que serà present deu dijaus 17 dinc au dissabte 19 de març de 2011 au Salon deu Libe de París.

Lo bulletin de la DGLF sus la lenga occitana (decembre de 2007) [.pdf]

euro-maniaLas equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.


Thierry Cornillon, de Flor Enversa, organiza un estagi suls trobadors a París lo 9 e 10 d'abrial (14h-18h e 10h30-18h). Per cantar, o simplament descubrir o re-descubrir aqueste repertòri !

Venetz nombroses  !

Entresenhas aquí e bulletin d'inscripcion aquí (inscripcions avant lo 15 de març 105€ + 20€)

Centre de musica medievale de parís - 47, rue Bobillot - 75013 Paris - France - (33) (0)1 45 80 74 49

L'occitan, lenga de uèi. L'ONISEP ajuda los estudiants amb una brocadura consacrada als mestièrs accessibles mercés a la lenga occitana [ligam]

Actes del congrès de toponimia d'Aush (2007).

Prefaci de Patrici Pojada : "Los noms de lòcs son una part del patrimòni cultural e lingüistic. Los servar e los far servir dins la lenga pròpria del país es una necessitat coma ja o precisava lo Conselh d’Euròpa, dins un tèxt del 7 d’octobre de 1981, que preconizava "l’adopcion progressiva, se s’escai conjuntament amb la denominacion venguda usuala, de las formas corrèctas de la toponimia, a partir dels lengatges originals de cada territòri".

Louis-Ferdinand Céline e los occitans [ligam] (sul blòg Las fadarèlas occitanas)

Çò que disètz, çò que pensatz - La setmana n° 796 - Genièr de 2011 - Contribucion de Enric Latièra

Mèfi los mots

Soventas fes, legissi dins las proclamacions occitanistas de la premsa las expressions "lenga e cultura" o "lenga regionala" o "lenga de França"... Atencion que los mots sons dangieroses e tròp de monde, occitanistas o pas, se daissan prendre a aquel jòc.

rasims-de-lunaCofret Rasims de Luna - CD + libret

Presentacion de l'editor : "Lo 19 de junh de 2008, l'opera Comèdia de Montpelhièr aculhissiá un dels grands eveniments del centenari de Max Roqueta : un concèrt excepcional que recampava, jos la direccion de Laurent Audemard, un ensemble de 5 musicians, de 4 cantaires, e d'un diseire per celebrar en musicas l'òbra poetica de l'escrivan occitan.

Decembre de 2010. La FIMOC, Federacion Interregionau de Mèdias Occitans, organiza un estudi de factibilitat d'una Web-TV occitana, e cèrca un operator en capacitat de lo portar. Aquela accion es sostenguda per las regions Aquitània (deliberacion e annèxa del conselh regional), Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon.

Contacts : Nh president FIMOC, 1 carrièra Saint-Martin, 31500 Tolosa - fimoc [at] free.fr

L'IEO comunica :

"Volontariat per l’occitan es organizat per l’Institut d’Estudis Occitans. Coma lo Volontariat per Aranés, a per tòca la mesa en relacion d’un "Volontari" es a dire una persona que mestreja l’occitan correntament, amb un "Aprenent" es a dire qualqu’un que sap las basas de l’occitan e que vòl préner d’assegurança.

06-11-2010 - Informacion - Besièrs : Claudi Alranc prèsta sa pluma a la vila de Besièrs.

"Aprèp d'escambis nombroses sus la situacion de la creacion regionala e lo ròtle iniciaire qu'aguèron istoricament las ciutats dins la vida culturala, la Vila de Besièrs pren una iniciativa originala, votada al Conselh Municipal. 

aristo_afficheTeatre : Aristofanada, Femnas al Poder.

"Aquela creacion de La Rampe TIO posa a la font del teatre mediterranèu, aquel de Grécia, aquel d'Aristophane. Aristofanada, Femnas al Poder es un teatre de la ciutat que vòl èsser lo rebat de la societat per esclairar demercé lo rire los ciutadans-espectators. Aquela creacion tracta de subjèctes serioses e d'actualitat sempitèrna dins la societat dels òmes, amb la distància critica permesa per la galejada e la farsa.

Lo programa es [aquí]

Blòg. René Merle nos presenta l'istòria de la cançon La Libertat pareguda dins lo jornal provençal La Sartan en 1892 [ligam]

Tu que siás arderosa e nusa
Tu qu'as sus leis ancas tei ponhs
Tu qu'as una votz de cleron
Uei sòna sòna sòna a plens parmons
Ò bòna musa

[...]

Novembre de 2010, la FELCO comunica.

Avèm aprés amb emocion e tristessa la despartida d'Elèna Gracia-Cabanes a l'edat de 91 ans.

Desapareis amb ela un tròç de l'istòria de la lucha longa per l'occitan dins l'Educacion Nacionala. Mestressa d'escòla tre las annadas 40, ja engatjada dins la practica de la pedagogia inventada per Celestin Freinet, es lèu conscienta de l'importància de la presa en compte de la lenga dels mainatges, l'occitan dins sa region.