Dins la revista Vida Nòstra numèro 4 espelida en 1971 Robèrt Lafont tornava sus l'òbra d'Ives Roqueta. Analisava aquí amb clarvesença e justèssa, lo rapòrt de l'escrivan a un país, son país : Roergue.

Roergue e Ives Roqueta : la distància d'èsser

Totes los contaires roergats se semblan per una donada d'enrasigament. An viscut, Bodon comprés, dins una comunitat plan bastida d'òmes e plan unida de lengatge, un langatge complèt, que ditz tota la vida.

Tant i a que la comunitat dels escrivans es tenguda per una part de la comunitat roergata tota : aital Molin conta son existéncia felibrenca en termes roergats, parièr coma conta lo viure dels òmes de sa tèrra.

Bodon encara sortís pas jamai de son Roergue amb un agach de contaire e mai aquel agach anèsse cubar l'espandida del drama de l'òme modèrne, de l'òme planetari. L'Auvèrnha del Libre dels Grands Jorns es pas alunchada fòrça de Roergue, geograficament, socialament, tematicament.

L'òbra d'Ives Roqueta es una òbra del desrasigament. Es, o puslèu se vòl, lingüisticament roergata, mas se desplega en defòra de Roergue : i a pas grand causa de roergat dins La Paciéncia, pas res dins Made in France. S'enfronta a de problèmas del mond modèrne viscuts dins de vilas (Seta, Montpelhièr, Besièrs) en país bassòl o luènh d'Occitània (Mèrda a Vauban). Sa fòrça craïnanta, son estrifament entre rire, ràbia e plors, aquò's fach de tota una modernitat que segur se seriá pas sentida d'aquela manièra, foguèsse estada viscuda a Camarés.

Camarés es lo luòc d'un temps d'enfança qu'es pas tota l'enfança, d'un temps de benaisança rara, de qualques ans, ailamont tocant l'estatura del papeta e l'estatura tan granda coma mitica d'Estòqui.

Camarés es l'endrech ont tot es en plaça, los òmes, lo lengatge.

Es un endrech arcadic, un paradís d'enfança coma tantes n'avèm en literatura d'òc. Mas la novetat d'aquel libre (Lo Poeta es una Vaca) es de metre de longa Roergue al contacte d'un autre mond lo de Seta ; lo mond de la patz e dels òmes de patz al contacte del mond de guèrra e dels jovents espelhats de desvari. D'aquí que i a pas ges de complasença al mite. I a un èsser a tròces. E lo trocejament es dich dins una lenga recompausada : aquela « lenga dins la boca » que fa lo natural de las primièras paginas del raconte.

Se vei plan que per Roqueta, Roergue es un problèma vital : lo d'èsser de son país, amb los òmes de son país, e de tornar far lo mond en s'enfonsant dins lo país. La solucion la tròbi pas dins los racontes. Es dins Roergue si ! dins un projecte a l'encòp poetic e politic : una conquista.

Ives Roqueta pòrta a Roergue, aquí, la dimension d'actualitat qu'a ganhada endacòm mai. Çò que vòl generalament dire qu'Occitània a de besonh de Roergue coma d'una resèrva d'identitat, e que Roergue a de besonh d'Occitània per intrar en lucha d'existéncia. Roqueta es plan de son temps : son temps s'escriu dins son òbra plan personala e pr'aquò faula d'occitanitat modèrna.

Robèrt Lafont


Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.