Lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan (CRÈO) de Lengadòc e l’associacion per l’ensenhament bilingüe public ÒCBI, lançan un apèl a la mobilizacion per que siá mantengut lo cursus bilingüe occitan-francés de l'escòla mairala de Serinhan (Besierés).
Se debanarà del dimars 27 de Febrièr al dissabte 2 de març de 2024 la setmana occitana de Mèsa.
Coma cada an l'associacion Occitània e Libertat organiza un recampament al Prat dels Cremats.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Se dabanarà del 27 de febrièr al 9 de març de 2024 l'eveniment Fasètz la Lenga en Cabardés.
Se debanarà del 6 de març al 5 d'abril de 2024 la Prima de l'IEO12. Los eveniments se faràn a La Barraca, Camboulazet e Moyrasés.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, de Barcelona publiquèt en febrièr de 2024 lo recuèlh dels racontes finalistas del IVen concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.
En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
Debutan lo divendres 2 de febrièr de 2024 las Setmanas Occitanas del Vilafrancat.
Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.
En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.
En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.
Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.
Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.
L'entrepresa Naïo Technologies comercializa de robòts agricòlas.
En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.
En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.
La societat implantada a Tolosa Ze Combi torna pensar las liurasons en vila.
Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka s'es amarrat a l'ISS.
Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.
Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.
La société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais
Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »
Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.
Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.
Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.