MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.
En genièr de 2026 l'IEO de la Region Occitània comunicava sus la recenta creacion de l'IEO 48.
Coma cada an l'associacion Lo Lector de la Val, associacion que remosa de bibliotècas del Lauragés organiza un concors de nòvas en occitan e en francés.
Lo dimenge 21 de decembre de 2025 dempuèi los Emirats Arabs Units, lo president francés Emmanuel Macron anoncièt que la construccion del novèl pòrtavion de l'armada francesa anava debutar.
Dins lo numèro 156 de sa revista lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus sa posicion rapòrt a l'Union Europèa.
IEO Edicions ven de publicar en version occitana Lo Prince de Maquiavèl.
La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.
Les Éditions des Regionalismes publiquèt a la fin de l'an 2025 en occitan, lo libre Lo cas estranh del Doctor Jekyll e Sénher Hyde de Robert Louis Stevenson.
A la fin del mes de decembre de 2025 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAÒC) comuniquèt sus son intecion de crear un centre cultural occitan a Barcelona.
Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.
Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.
Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.
La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.
Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.
Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla
Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).
Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.
En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?
Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.
Amanç Batut se soven e sosca...
« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »
Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas
del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del
Lauragués, es sortit.
Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.