A la debuta del mes de setembre de 2025 l'IEO publicava sa letra d'informacion, Ressons de l'IEO.
Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
Lo partit populista de drecha, l'ANO, capdelat per Andrej Babis remportèt las eleccions legislativas chècas amb prèp de 35 % de la voses.
Se debanava lo dimenge 28 de setembre de 2025 en Moldàvia d'eleccions legislativas. Lo partit Partit Accion e Solidaritat (PAS) de Maia Sandu actuala presidenta, remportèt la majoritat absoluda.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
A la fin del mes d'agost de 2025 lo Partit Occitan (PÒC) presentava las donadas d'un sondatge de l'IFOP rapòrt al regionalisme.
S'organiza pels 25 e 26 d'octobre de 2025 a Vilafranca de Roergue una manifestacion. L'objectiu es de tornar bastir l'ostal de Joan Petit.
Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
L'associacion Occitanie Europe promòu la region Occitània al nivèl europèu.
Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.
Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.
Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.
Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.
En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.
Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.
Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.
Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.
Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.
Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.
Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).
L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.
Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre
paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.
La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.